Dissabte, 26 de maig, Contes i Cuentos al Harlem Jazz Club tancarà la 21ena temporada, amb la dissort que la tardor vinent no hi tornaran.
Dissabte, direm adéu a 21 anys de programació setmanal de narració oral per a adults al Harlem, direm adéu al palau dels contes, direm adéu a l’espai de referència i més emblemàtic que mai no ha tingut la ciutat de Barcelona.
Poca broma: 21 temporades, sumen 714 sessions i 193 narradores i narradors, veus d’arreu i d’aquí, primeres figures i debutants que han nascut, crescut i s’han consolidat com a excel·lents professionals amb l’acompanyament i mestratge de la Martha Escudero, l’alma mater del projecte.
Comptat i debatut, 21, 714, 193 són xifres. I n’hi ha més? Doncs si, perquè el públic també estem comptabilitzat, gairebé per fer-ne un estudi sociològic. Les primeres temporades l’èxit d’assistència va superar tota previsió, el local s’omplia a vessar i, com que no hi havia prou cadires per a tothom, els espectadors seient per terra o escoltaven dempeus. Eren sessions abarrotades, centenars de persones i de fum… –que llavors es fumava arreu–. Amb el temps l’assistència es va regularitzar i la mitjana d’espectadores per sessió era d’una cinquantena. Aquests darrers anys però, ha minvat tant que tot just si arriba a la vintena de persones per sessió.
I els contes? Innombrables, ben segur. Però nosaltres contem i ara tocaria explicar l’inenarrable, l’intangible, el tou d’emocions, batecs, esgarrifances, pors, ràbies, amors, tristeses, alegries… tot el que hem gaudit i patit, plorat, rigut, besat i abraçat… tants moments d’esperança, il·lusió i vida vibrats, viscuts i compartits els dissabtes de quarts de nou a quarts de deu al Harlem. Pot semblar poc, però és tot.
Gràcies Martha, tot gràcies a tu. Des d’aquí et volem agraïm el teu art i mestratge, rigor i excel·lència, perseverança i tossuderia, generositat i amor per la feina ben feta.
Fa unes setmanes, en una nota de comiat, apuntaves:
Mil gracias por acompañarnos durante este tiempo, sin el público que nos escucha esto no habría sido posible.
Mil gracias a todos los compañeros y amigos que siempre estuvieron dispuestos a echarme una mano: Rosa Pinyol, Susana Tornero, Helena Cuesta, Ignasi Potrony, Gonzalo M.
Y mil gracias a todas las narradoras y narradores que nos hicieron disfrutar tanto.
Gràcies per les gràcies i, si pot ser, n’hi afegim molts milers més.
Mercès a tu, a tots i tothom per haver arribat fins aquí.
A reveure, Contes i Cuentos!!!
