Després de tres anys de feina intensíssima per tirar endavant el projecte de contes inclusius, vivencials i adaptats per a persones amb pluridiscapacitat, es busquen companys de viatge, persones que tinguin experiències similars que ens facin créixer en el que fem, i vàrem pensar que havíem trobat un camí, ara, però, no n’estic segura.
FÒRUM D’ARTS ESCÈNIQUES I INCLUSIÓ SOCIAL
26 d’octubre de 2013, 9’00 am.
Institut del Teatre de Barcelona.
La proposta que ens fan és treballar en tres àmbits:
– Acció comunitària.
– Educació.
– Terapèutiques.
I a on posàvem «Un Viatge Sensorial»?, ells van proposar a EDUCACIÓ, però no és pas això el que fem. N’hi ha que pensen que fem TERÀPIA, però tampoc és aquesta la nostra funció. ACCIÓ COMUNITÀRIA és el que ens quedava, més per eliminació que no pas perquè s’hi adeqüés especialment, penso, però, que vam encertar, allà em vaig trobar amb la gent d’Apropa Cultura (Auditori de Barcelona).
Vam intentar, en molt poc temps, posar la informació del que fem sobre la taula, per poder fer una diagnosi de la situació en cada àmbit, tot això desembocarà en l’observatori de les arts que reunirà les iniciatives de tots els grups participants en els tres àmbits en un banc de dades que afavoreixi la intercomunicació.
Apropa Cultura té un programa per aconseguir apropar l’oferta cultural convencional a grups de persones en risc d’exclusió social; no sé encara ben bé com funciona, sé que fan formació als monitors i que aconsegueixen preus especials per a les entitats que estan registrades al seu programa. Eren, apart de nosaltres, els únics que afavorien la creació en la vida cultural del territori d’un públic inclusiu.
Els altres grups feien una tasca importantíssima de teatre integrat o de dansa integrada, apassionant, però estan més lluny de la nostra proposta, perquè en principi el que volen és normalitzar la seva activitat adreçant-la a un públic convencional. M’encantaria poder-vos explicar que havia trobat companys de viatge, que ja no estàvem tan sols, i si bé ens van acollir bé la proposta, i continuarem treballant amb ells, seguirem buscant viatgers que cerquin apropar-se a un públic inclusiu, espero que en properes trobades, que sens dubte es programaran, puguem anar trobant més punts en comú, més experiències que puguem compartir i que ens puguin enriquir a tots.
Revista n 11. segona època. Es cou per aquí. 2014 p.18