Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi d’es Racó VI
per Roser Ros
GRIMALT GOMILA, Josep A.; GUISCAFRÈ, Jaume. Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó VI, Col·lecció Rondaies Mallorquines, 2013. (440 pàg)
ISBN: 9788427370067.
Després de mirar i remirar el sisè volum de l’edició crítica de les Rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó, un llibre ple d’erudició, he decidit que no em calia pas intentar escriure cap mena de text de presentació perquè a la contraportada n’hi ha un que està més que ben escrit. L’he copiat directament del google, o sigui que qualsevol hi pot fer cap, si vol, per llegir-lo.
Diu així:
La present edició, iniciada l’any 1996 amb motiu del centenari de la publicació del primer volum de la primera edició de l’Aplec de rondaies mallorquines d’En Jordi d’es Racó, pretén reunir el màxim d’informació sobre la gran obra d’Antoni M. Alcover. Les rondalles que formen l’Aplec es presenten ordenades segons el model Aarne-ThompsonUther, el més conegut i acceptat dels sistemes de catalogació rondallística. En aquest sisè volum conclou la publicació de les rondalles meravelloses, la qual es va iniciar en el primer, i inclou totes les rondalles religioses. Cada rondalla va acompanyada de notes crítiques i comentaris a dos nivells: el del lector culte no especialitzat i el de l’especialista, que trobarà també la transcripció literal de les anotacions corresponents a cada rondalla, extretes de les sis llibretes en què Alcover consignava el material que arreplegava de la tradició oral i que li servia com a base per a la posterior elaboració dels textos. També s’inclouen les il·lustracions que han acompanyat tradicionalment les edicions populars de les rondalles, degudes als germans Francesc de B. i Josep Moll Casasnovas, i les que va fer Pere Prat i Ubach per a l’edició de luxe commemorativa del cinquantenari de la primera edició.
Tanta saviesa no m’impedirà, però, escriure un parell de comentaris ben personals.
El primer: l’edició d’aquest sisè volum s’ha pogut dur a terme gràcies a un Verkami engegat per la mateixa editorial Moll. Aquesta fórmula del cofinançament (ja siguin d’edició o d’algun altre caire) és una bona manera de tirar endavant projectes (no m’estendré a detallar-ne el mecanisme perquè cada vegada som més els que ens hem vist implicats en plataformes d’aquest tipus, m’equivoco?).
El segon: vaig conèixer les rondalles mallorquines de petita, a través del canal oral, en la versió que en Francesc de Borja Moll explicava a Ràdio Popular Diocesana de Palma de Mallorca i que algú va tenir la bona pensada de convertir en disc de 45 revolucions. Es radiaven a les 9 del vespre, just abans de sopar i, quan això es produïa, les famílies illenques (em consta –sobretot- que així ho feien a Palma) s’asseien al voltant de l’aparell radiofònic, i mentre escoltaven s’abstenien de fer qualsevol altra feina perquè tal com va deixar escrit Walter Benjamin (cito de memòria) «quan s’escolta ni es fila, ni es teixeix, no es pot fer res més que parar l’orella».
Ja ho veieu, tradició i modernitat, erudició i saviesa popular. Així, cadascú es pot quedar amb el que més bé li vagi ara com ara.
Revista n 10. segona època. El correllibres proposa. 2013 p. 29