Tastet de socis
Dues minúscules entrevistes amb idèntiques preguntes que ens presentaran número rere número els socis més antics i els més recents.
Moi Aznar
Com et presentaries en una frase?
Bon dia! Com esteu? Sóc en Moi… (nenes i nens: Moll?) Moll, no… Moi de Moisès… (nenes i nens: ah!!)
Vet aquí una vegada… què segueix?
Què segueix i què precedeix. Cada cop que sento o dic aquestes paraules, la primera imatge que em ve al cap és la iaia Francisca, com una lloca que escalfa els seus ous o reuneix els seus pollets, així feia ella amb els seus besnéts quan formulava aquesta màgica frase. Saps que després d’unes paraules així sols poden venir coses meravelloses.
Un lloc insòlit on hagis narrat…
Sota una figuera en una nit d’estiu a Can Centelles, una casa enmig del camp a Samalús. Fent «Contes de la Lluna, sota les Estrelles», normalment porto un projector d’estels, però aquella nit eren de veritat damunt nostre.
Una imatge val més que mil paraules?
Jo vull mil paraules, mil imatges i mil maneres de comunicar-se.
Un conte impossible d’oblidar.
«El Pescador de Barcelona» de Valeri Serra i Boldú. És un conte que té tots els ingredients per a ser un súper-conte. Aventures, màgia i amor.
On seràs d’aquí a 10 minuts?
Recollint el bolo fet a una llar d’infants aquest matí.
On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?
Al món. Fent que aquest sigui una mica millor.
Ens vols dir alguna cosa més?
«Sabeu què li va dir el titella a l’orella de la lluna? (xiuxiuejant) T’estimo». (preguntant als nens i nenes) Que ho sabeu dir això?” «Síííííí… T’estimo!» «I jo a vosaltres també! Amb un gat i un gos… aquest conte ja s’ha acabat!» «Que noooooo… Ja s’ha fos!!!»
Helena Cuesta
Com et presentaries en una frase?
Soy un culo inquieto. Dispersa. Curiosa. Viajera. Lectora. Charlatana y aprendiz de oyente.
Vet aquí una vegada… què segueix?
Me olvido de dónde estoy, del día, de quién soy y de si hace frío o calor.
Quin personatge de conte t’ha despertat més passions?
El lobo que tiene muy mala prensa, pero un punto de vista muy interesante.
Un lloc insòlit on hagis narrat…
No puedo elegir. Te diré dos: un convento de clausura donde oía la respiración y las risitas de las monjas detrás de las rejas, pero a ellas solo las entreveía. Y, el segundo, un lugar al que deseo volver: un atardecer, cinco señoras contando cuentos a la puerta de una casa en el semi desierto del Alto Karoo, Sudáfrica.
Una imatge val més que mil paraules?
No encuentro que la palabra y la imagen estén separadas, para mí están profundamente unidas. Se necesitan. Beben de las mismas fuentes. Las palabras evocan imágenes continuamente y las imágenes hablan un lenguaje universal.
Un conte impossible d’oblidar.
«La cerillera», de Andersen. Era mi cuento preferido de niña, aunque ahora no lo cuento jamás
On seràs d’aquí a 10 minuts?
Creo que voy a comer algo…
On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?
Pues no sé, no me preocupa, pero espero tener la maleta dispuesta y algún cuento rondándome en la cabeza.
Ens vols dir alguna cosa més?
Gracias, aniner@s. Sigamos contando cuentos para hacer posible aquello de «Hay otros mundos, pero están en éste».
Revista n 11. segona època. Tastes de socis. 2014 p. 4