MUNT DE MOTS Taula rodona sobre la situació de la narració oral a Catalunya.
per Alicia Molina
Dissabte 19 a les 17h, al Centre Cívic Pati Llimona, taula rodona coordinada per l’Alicia Molina, amb Martha Escudero de Contes i Cuentos, Roser Ros de l’Associació Tantàgora i Susagna Navó d’ANIN.
El punt de partida el donaven dos articles publicats per AEDA, «Narradores frente a la crisis» i «Nadar a contracorriente», i una pregunta inicial: On som com a narradors? A partir d’aquí, les paraules han anat passant de la taula al públic, del públic a la taula… i s’hi han abocat tot d’idees i de propostes, algunes de les quals són:
• L’ofici de narrador és fràgil pel temps que fa que se li ha donat presència en la societat actual (30 anys) i per la desconeixença de què significa ser narrador.
• La narració oral no pot estar desvinculada de la literatura, una literatura que és el bressol de l’origen dels contes i on s’empara la paraula.
• Com a col·lectiu que compartim ofici, hi ha la sensació que cadascú va «a la seva» i potser caldria crear criteris comuns, accions comunes, i fer més xarxa.
• Caldria aprofitar millor les associacions, els col·lectius, les diferents plataformes i iniciatives que ja existeixen per impulsar millor la narració oral, per crear vincles entre els narradors, per donar-nos suport els uns als altres.
• Pel que fa al tema de la programació de contes, és important que el programador es pregunti què busca i què vol aconseguir, que cuidi el lloc, que asseguri uns mínims econòmics, etc.
• En aquests moments, hi ha un cert abús per part d’algunes entitats que ofereixen «packs» de sessions rebentant els preus del mercat. Davant d’això s’ha vist la necessitat que hauríem de poder crear un front comú, però que és molt difícil poder-ho portar a terme.
• Un bon criteri seria que si el pressupost només dóna per programar dues sessions, no en programem quatre.
• Donades les circumstàncies de crisi, també s’ha proposat que potser ara, si la situació és complicada per explicar amb unes condicions mínimes, potser podríem aprofitar aquest temps per formar-nos i seguir creant sessions i consolidar aspectes de l’ofici de narrador.
• S’observa la necessitat de tenir una visió empresarial, incloent campanyes publicitàries.
• Es proposa crear un mapa de la narració oral, amb tot el que s’està fent. En aquest sentit, va sortir el dubte de si aquest és el paper que juga NAOCAT i que, en tot cas, caldria que l’aprofitéssim i/o l’impulséssim.
• S’esmenta la idea de crear una escola de narració oral.
• S’aconsellen diverses accions per a créixer com a col·lectiu i situar l’ofici en un lloc preeminent. Es tanca la taula rodona amb l’acord de començar a fer passes en aquesta direcció mitjançant trobades entre associacions, centres de narració, etc.
Revista n 11. segona època. es cou per aquí. 2014 p.21