La mort que va morir. Conte tradicional del Burgenland, a l’est d’Austria.
Vom Tode, der gestorben ist. Del recull de contes: Helmut Wittmann, Wo der Glücksvogel singt, Ibera Verlag Wien
Traducció: Monika Klose
Revisió: Ignasi Potrony
Fa molts i molts anys, va ser ahir o ha passat avui que la mort es va trobar molt, però molt malament. Li va agafar un mal de panxa horrorós. Finalment va fer venir el metge. El metge la va examinar i li va dir:
– Tens una apendicitis. Cal d’operar-te.
– Si no hi ha més remei, aleshores hi estic d’acord –va dir la mort–, però procura que em posi bona del tot. Tinc molta feina!
– A tu t’agradaria posar-te bona del tot –va dir el metge per a si mateix–, però jo prefereixo deixar-te morir. La humanitat m’estarà eternament agraïda. Ben segur que em convertiré en el metge més reconegut entre tots els metges. Qui, si no jo, podrà afirmar haver alliberat el món sencer de la mort?
Seguint aquest raonament, el metge va procurar que la mort no sortís viva de l’operació.
La mort va morir d’apendicitis. La mort, doncs, estava ben morta i enllestida. El metge, per contra, estava ben feliç i content. Ja no existia la mort. Ningú moriria.
De molt bon humor, va emprendre el camí cap a casa. Que esperin els altres pacients! Al cap i a la fi, no poden morir! Pel camí va trobar un home que duia una dalla. L’home el va aturar:
– Bona tarda, doctor. Em pots dir cóm està el meu pare?
– Quin pare? Li va preguntar el metge.
– Doncs, la mort.
– Acaba de morir-se.
– Gràcies a Déu! –va exclamar aquell home–, per fi podré seguir les passes del meu pare.
Molt animat, va marxar de pressa tot brandant la dalla. Al metge, per contra, se li acabà el riure. Ben cert que la mort era ben morta i va continuar morta per sempre. Però el seu fill no ho era de mort, i a partir d’aquell dia va ser el fill de la mort qui va venir a buscar la gent i la va portar a l’altre món.
Revista n 10. segona època. Això era i no era. 2013 p. 30