CONTES A LA VORA DEL FOC
per Mon Mas
El passat 2 de desembre, dins dels actes del FIRA’T a Gallecs, ANIN, va organitzar la II Trobada de Narradors/es.
La transmissió del coneixement, que avui s’ha obert a tot el món a través de les xarxes socials, va començar fa milers d’anys al voltant del foc, quan els més grans de la tribu explicaven les històries, faules i contes que havien sentit dels seus pares.
Els contes a la vora del foc formen part del bagul dels meus records. A l’ hivern, l’àvia ens explicava sempre el mateix conte, les set cabretes i el llop, mentre es feien unes torrades i esperàvem que el pare tornés del camp o de munyir les vaques i la mare feinejava. A les meves germanes i a jo, ens emocionava escoltar una i una altra vegada com el llop entrava a la casa de les cabretes i se’n cruspia sis.
A l’estiu a casa hi arribaven màquines monstruoses que segaven els camps i es confirmava la dita: Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era. Nosaltres esperàvem frisoses l’arribada d’aquells dinosaures de ferro, que de forma màgica, treien bales de palla pel cul. Quan la feina baixava, el pare ens portava a Gallecs, a banyarnos a la bassa i fèiem d’alpinistes conquerint el cim d’aquelles piles i piles de bales. La resta de companys d’escola marxaven de vacances, nosaltres fèiem cabanes, corríem camp a través i estiràvem la cua a les sargantanes.
Gallecs, aquest tros de natura salvat de les urpes de l’especulació immobiliària, (una llarga historia que us animo a investigar) m’ha vist créixer i me l’estimo. Aquest petit paradís a tocar de Mollet es un entorn rural situat en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. El 2004 es van iniciar un cicle de fires temàtiques amb l’objectiu de donar a conèixer, recuperar, conservar, distribuir i cultivar les varietats locals que durant anys ha anat seleccionant i conservant la pagesia. L’única manera d’aportar i sumarme al projecte, fou amanir les fires amb contes, m’ho vaig haver de guanyar a pols: Ara la nena vol explicar contes… deixeu-li un raconet.
I d’aquesta forma es va crear el RACONET PASSA-T’HO BÉ! Any rere any, fira rere fira hi ha hagut activitats fami liars, contes o tallers vinculats amb la pagesia, el camp o el producte i on la paraula hi tingut un paper protagonista.
Al 2011, es va proposar a la Junta d’ANIN organitzar la primera trobada de narradores i narradors orals CONTES AL SAC. Un únic espai on els narradors i narradores explicaven contes per tota la família. Diferents veus, estils i ritmes van omplir la plaça de l’església. La proposta va tenir molt bona acollida. Un dels objectius d’ANIN fou generar un espai de trobada de socis, d’intercanvi… un espai per fer-la petar, escoltar i escoltar-nos.
Al 2012, es va donar una volta més al projecte i va néixer CONTES A LA VORA DEL FOC (el perquè de to plegat, està més que justificat).
Vàrem muntar tres espais amb un foc cadascú, el públic s’asseia a les bales de palla i un narrador/a explicava contes relacionats amb el bosc, el foc, pollastres, Nadal… El públic podia anar d’un foc a un altre i a canvi d’escoltar un conte rebia una cinta de color. Amb dues cintes podia fer un taller de cuina: TAPA A TAPA, CONTE A CONTE: Talla, barreja, remena, amassa, munta, menja i seu a escoltar contes .
L’escenari i la il·luminació va anar a càrrec de la natura, un sol amable ens va acompanyar durant tot el matí. L’espectacle a càrrec de les narradores i narradors de l’ANIN, amb el seu saber fer, va regalar contes a tot el públic. Així de senzill! I sense tecnologia!
Ens sorgia un dubte? Com paguem la feina? El que es veu i el que no es veu? Vàrem pensar que seria una bona idea pagar amb producte. Art x Art. Tots els ANINeros/es van poder endur-se a casa productes elaborats a l’obrador de Gallecs, llenties, cigrons menuts, espelta petita, melmelades, conserves, TOC, la nostra cervesa i una carbassa. Productes fets amb calma i amor, productes de proximitat i ecològics.
I dies després, estic segura que molts dels companys i companyes que van participar en aquesta trobada obrien l’aixeta per posar en remull els llegums, tastaven la melmelada de tomàquet o feien un glop de TOC… tot recordant l’experiència viscuda un matí de desembre i sentien Gallecs un xic seu.
Aquest projecte que repetirem enguany, no hagués estat possible sense la col·laboració de la gent del territori, l’associació agroecològica de Gallecs i el Consorci de l’espai rural…. però sense vosaltres segur, segur que no hagués estat possible.
Aprofito aquest article per donar-vos les gràcies.
Ens mirem al desembre.
Revista n 10. segona època. Es cou per aquí. 2013 p. 17