TALLER PAS A PAS
per Ignasi Potrony, Martha Escudero i Rosa Pinyol
La proposta
PAS A PAS vol ser una plataforma de suport i acompanyament per a tots aquells narradors que s’interessin per una o una altra forma de bastir, dur a terme i treure profit d’una presentació oral de contes.
El format es concreta en set sessions de treball, individuals, en parella i en grup, i una sessió de narració en parella en un local públic.
Els contes tradicionals a treballar i narrar s’escolliran a partir del fons bibliogràfic del Correllibres de l’associació; aquest fons es podrà ampliar amb peticions d’adquisició de llibres que interessin.
El contingut de la proposta presenta un ampli ventall de temes pràctics per a la preparació, realització i valoració d’una sessió de contes: des de la recerca de contes fins a l’anàlisi final de la sessió, passant per l’ús del micro, el vestuari, l’adaptació del conte o la decisió sobre el preu de la sessió, entre d’altres. La incidència en cada tema s’adaptarà a les necessitats reals del narrador inscrit.
Els acompanyants
Ignasi Potrony: Quan la Martha em va proposar la idea d’aquest taller, em va semblar una cosa tan òbvia que vaig pensar com era que no se’ns havia acudit abans.
El fet de tractar acompanyat i punt per punt tot de temes interessants per a la narració crec que és un encert. I si a més afegeixes en el programa l’ús del Correllibres, la biblioteca itinerant d’Anin, i una sessió en parella en el Harlem Jazz Club, local degà de la narració per a adults a Barcelona, tot queda tan ben lligat com per a un regal.
Per part meva, vaig oferir eines i donar pistes per facilitar la recerca i la tria dels contes, i també algunes idees per al tractament del text a partir de diverses versions del conte. Vaig tenir la fortuna que els participants s’hi van abocar de ple, amb ganes i complicitat, i això va servir per què tots anéssim descobrint noves vies per al treball de la narració i noves visions i enfocaments del conte i l’acte de contar.
A partir d’aquestes dues sessions de treball xarxesques i llibresques, cada participant passava a treballar amb la Martha.
Martha Escudero:
Para los dos primeros pasos del proyecto, que se completa en 7, se reunió un grupo de 14 narradoras y narradores. A partir de ahí, el tercero y cuarto paso lo darían los narradores en solitario, bueno, acompañados por mí. En esas sesiones hablamos de los cuentos que habían elegido y fuimos trabajando la estructura, definiendo la trama, dibujando personajes, paisajes y situaciones a partir de diferentes versiones de la misma historia.
Para el quinto y sexto paso formé parejas, tomando en consideración las preferencias de cada uno y también mis apreciaciones, bastante subjetivas, sobre la «personalidad» de los participantes. En las sesiones en pareja trabajamos actitudes y aptitudes (la escucha de la pareja, del público y de nosotros mismos a través del baile -sí, las parejas bailaron cha-cha-cha-, dicción, modulación de la voz…) cuestiones de forma (principios básico para manipular un micrófono, base incluida; colocación en el espacio escénico, vestuario, diseño del cartel-programa de mano, difusión…) y también de contenido (hilo conductor de la sesión, orden de los cuentos, intencionalidad…). Todo esto con la finalidad de preparar la sesión para presentarla al público.
El paso 7 consiste en la valoración de todo el proceso después de la presentación. Se han presentado ya dos sesiones con muy buena valoración, tanto por parte del público, como de los narradores. Para mí ha sido un verdadero lujo poder «acompañar» a los narradores en un proceso que generalmente hacemos solos.
Y el PAS A PAS sigue caminando. Contamos con el apoyo del Harlem Jazz Club para presentar ahí, los martes, las sesiones que salgan del proyecto. Es una oportunidad que vale la pena aprovechar por lo que animo a todos los narradores que ya están en camino, a que aceleren el paso. Y a los que en esta ocasión no participaron, que estén pendientes, porque próximamente convocaremos el PAS A PAS 2013.
Una participant
Rosa Pinyol:
Per a mi és un pas de gegant que faig a pas de formiga per mirar de no ensopegar. Les trobades són molt engrescadores, vitals, creatives i amb un punt d’exigència que es transformen en repte i afany de superació.
L’aprenentatge és tot pràctica i ho pots aplicar des del primer dia. A mi la descoberta de les variants d’un mateix conte em va fascinar, per distants en l’espai i en el temps i per la semblança. A més, és com si quan en busques un de concret no en trobes cap i quan ja no el busques te’l trobes pertot.
Com que hi ha molta teca per aprendre, em plantejo repetir. Es podrà, oi?
Revista n 9. segona època. Es cou a l’ANIN. 2012 p. 16
Fes un comentari