eva
per Jordina Biosca
Com va néixer el festival? –Va nèixer estrictament del desig de portar la narració arreu, posar-la a l’abast de tothom i òbviament, dins el mapa escènic català.
Qui el va fundar i qui el coordina en l’actualitat? –Jo mateixa en una i altra pregunta.
En quines dates s’esdevé? –Al Penedès el juny, a Pradell (Priorat) el juliol, a Manresa el novembre
Quin tipus de públic té el festival? –Inicialment va començar exclusivament per a adults. Poc a poc hi hem anat introduïnt infantils. Ara la proporció seria d’un 75% adults i un 25 infantil, aproximadament.
Quina és la mitjana d’assistència anual? –Al Penedès unes 2500 persones, a Pradell unes 1500 i a Manresa oscil·la cap a les 1400 aproximadament.
Qui hi participa? –Narradors, glosadors, projeccions cinematogràfiques, pregoners…
Hi ha espais específics per a joves narradors o narradors amateur? –Tenim un apartat, tant al Festival del Penedès com al de Pradell per a qualsevol que vulgui presentar alguna proposta. La resta de programació és professional.
Hi ha espais de formació per als narradors? –Cada any aportem un espai de formació, però no és estrictament de narradors. Enguany, per exemple, va ser un curs per aprendre a fer gloses. Tot forma part de la tradició oral.
Hi ha una temàtica específica al festival (p.ex. Monstres, Bruixes, Llegendes…), o es toquen temes en particular (p.ex. Aprenentatge d’idiomes, etc.)? –No. El que acostumem a buscar és que ens quadrin les temàtiques dels espectacles amb els espais on es porten a terme. Per exemple: un espectacle de narracions sobre exvots, el vàrem fer en una capella. Que casi el marc amb el contingut. Les temàtiques són infinites i els espais, també.
Per què té lloc a… Al Penedès? –Bé, jo sóc de Vilafranca: res millor que començar empreses arriscades trepitjant bé el terreny. –Pradell? –És una població de 250 habitants, al Priorat. Ells mateixos van fer la demanda al festival: s’hi van engrescar quan en van saber el format i les condicions. Ho van trobar ideal per al seu municipi i val a dir que és un èxit absolut. Manresa? –Va ser una proposta de la pròpia Fira Mediterrània. Portem vuit edicions al Penedès, quatre a Manresa i tres a Pradell.
Com es financia? –Ajuntaments, generalitat, consells comarcals, ens privats i associacions.
Hi ha quelcom que canviarieu del festival? –Els canvis serien paral·lels a la seva evolució: el format i l’estructura funcionen. Per a millorar-lo el que cal és més infraestructura humana i al meu entendre, sempre remunerada. Si volem professionalitzar el sector, hem de treballar amb consciència professional amb tot el que i qui ens envolta.
Com veu el festival en el futur? –Bé, amb força i ganes.
En el clima econòmic actual, quin consell li donaria als narradors? –Consells? Que cadascú tiri endavant amb la pròpia consciència. Des del meu punt de vista, jo sempre tinc molt en compte el refrany PA PER AVUI, GANA PER DEMÀ. Les coses no es poden fer ni de qualsevol manera, ni a qualsevol preu.
Quin consell donaríeu a qualsevol que volgués posar en marxa un festival de narració? –Que tingui un bon equip i un bon suport darrere, i que sigui molt rigorós i exigent amb les contractacions. La narració no disposa ni d’un públic massa ampli ni tenim el reconeixement que tenen moltes altres arts escèniques, per tant, per arribar a tenir una i altra cosa, cal ser molt curós amb el com i amb el què presentem a l’hora de programar.
Què el fa únic, el vostre festival? –Això li ho hauríem de preguntar al públic, no?
Hi ha qualsevol altre tema del Festival sobre el que vulguis dir alguna cosa… ? –Que hi sou tots convidats!!! –
Revista n 9. segona època. Menú de festivals. 2012 p. 9