Tastet de socis
Dues minúscules entrevistes amb idèntiques preguntes que ens presentaran número rere número els socis més antics i els més recents.
Albert Estengre
Com et presentaries en una frase?
Un narrador de contes amb experiència (els contes amb experiència).
Vet aquí una vegada… què segueix?
…a una biblioteca hi havia un llibre sorprenent, no tenia final i explicava la història de qui el llegia. «Potser d’aquí uns dies ja l’hauran acabat d’escriure», pensaven els usuaris. Però no. Quan el tornaven a demanar, no només continuava sense final sinó que el que explicava era una mica diferent, era sorprenent, era el que més es demanava. «Mira que en són d’estranys, els lectors», deia sempre la bibliotecària.
Un lloc insòlit on hagis narrat…
En un bosc, de nit i a les fosques. Va ser maco notar que la gent malgrat no veure’ns ni gota seguia tan bé les històries (realment érem a les fosques) .
Una imatge val més que mil paraules?
…depèn. Sí que la paraula sembla que pot condicionar menys i per tant donar més llibertat per imaginar allò que s’explica… però jo diria que depèn del que es vulgui explicar.
Un conte impossible d’oblidar…
El de l’amor de les tres taronges. Suposo que és perquè hi veig la pèrdua de la innocència (com a La caputxeta, a En patufet,…)
On seràs d’aquí a 10 minuts?
Hauria de ser on sóc ara però no sé on seré, perquè de vegades em deixo dur per no sé què i en poca estona acabo no sé on. Vet aquí que deu ser per això que sóc on em trobo.
On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?
No en tinc gaire, d’imaginació… Ara penso que m’agradaria ser on sóc ara però amb 10 anys més.
Ens vols dir alguna cosa més?
No… és que no sé mai què dir. És per això que em refio de l’experiència dels contes i no pas de la meva.
Merche Ochoa
Com et presentaries en una frase?
En general: Encantada de la vida.
Vet aquí una vegada… què segueix?
Una porta que s’obre, un camí que comença, una aventura nova, un dia nou i sencer, un matí sense pressa, mmm…
Quin personatge de conte t’ha despertat més passions?
Els unicorns.
Un lloc insòlit on hagis narrat.
En una capella.
Una imatge val més que mil paraules?
Per mi això és com el «ser o no ser» de Hamlet. Tant el gest com la paraula, si són bons, són molt poderosos.
Un conte impossible d’oblidar.
El gigante egoísta.
On seràs d’aquí a 10 minuts?
A classe de català.
On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?
Als braços del meu amor.
Ens vols dir alguna cosa més?
Estic contenta!!!
Revista n 8. segona època. Tastet de socis. 2012. p 4