BIBLIOTEQUES i CONTACONTES, VISCA EL CERCLE VIRTUÓS!!!
per Bea Carranza
CLEMINSON, Katie.
Otto, l’ós de llibre.
Barcelona. Joventut, 2011
L’Otto acaba d’arribar a la sala infantil de la biblioteca i ha estat molt ben rebut per tots! Hem mirat amb detall les seves il·lustracions, suaus, sobre fons blanc i amb contorns ben remarcats. També hem passejat pel text i hem esbrinat com la seva còmoda vida canvia i es veu obligat a llançar-se (literalment) a l’aventura, fins assolir una llar perfecta per a ell. I finalment hem llegit la seva història en veu alta, per copsar millor els estats d’ànim. Llavors, com moltes altres vegades ens ha succeït amb d’altres llibres, sorgeix una inquietud: podríem fer una hora del conte amb l’Otto?
Immediatament ens vénen al cap diferents noms. El d’algú que un dia ens van omplir la biblioteca de llegendes, rondalles, petits espectacles o acudits tan llargs que mai no s’acabaven. O el d’aquell altre que va aconseguir que al seu darrera una exposició de llibres que havíem preparat esdevingués el millor aparador, on nens i nenes i les seves famílies trobaven noves formes de veure els llibres i la lectura. Noms, tots ells, de professionals que fan servir la biblioteca com a laboratori de preparació de les seves sessions, on experimenten amb llibres desconeguts i revisiten antigues històries fins a trobar el to, el gest i la paraula d’un nou conte. Som, realment, un binomi amb molt potencial i el nostre vincle està fet de paraules.
Les paraules, com moltes altres coses de la vida, passen per moments àlgids i moments de baixa; ara estan de moda, ara resulten carrinclones. I això ve a cap del que em suggereix l’especial relació entre el món de les biblioteques i el dels (i de les) contacontes: entre ells es generen sinèrgies, es retroalimenten… Sentim a dir sovint aquests dos mots, sinèrgia i retroalimentació, especialment associats a l’àmbit empresarial i de recursos humans d’última generació. Tot modernet, tot ben cool.
Si més no hem d’estar orgullosos tant els qui ens dediquem a endreçar llibres com qui aneu per tot arreu explicant històries, doncs quadrem plenament amb aquest perfil professional de tanta actualitat… tot i que l’ofici d’explicar històries sigui mil·lennari. Però el que és clar és que la nostra acció conjunta té un efecte superior a la suma de les conquestes que puguem anar fent de forma individual. Companys, sense ànims (o potser sí?) de donar a aquesta reflexió cert caire de manifest reivindicatiu, que encara ho sembla més en una societat ara tan viciada, només queda per dir: visca el nostre cercle virtuós!!!
Revista n 8. segona època. Es cou per aquí. 2012. p 23