La veu és una cosa audible, però intocable, inabastable. Fàcilment se’n detecta la presència, però no te la pots emportar, tan sols la pots recordar, memoritzar.
La veu és com l’ocell de l’ànima, que és el protagonista d’aquest llibre delicat i ple de sensibilitat.
Agafeu els quatre primers versos de l’endreça d’aquest llibre:
“Hondo muy hondo,
dentro del cuerpo habita el alma.
Nadie la ha visto nunca
pero todos saben que existe.”
Substituïu alma per voz i comproveu-ne el resultat. Funciona!
La veu, com l’ànima és , el aire que el hombre respira desde su nacimiento hasta su muerte.
Jo, aquest llibre el considero un bon regal per a narradors, traginers de contes o bufanúvols de totes les edats i condicions. I com que així ho crec, així ho practico. Proveu-ho! Ja m’ho sabreu dir!
RRV