FESTA DE LA LAIA: ANIN omple el carrer de contes
per Josetxu
La festa de La Laia,
Un any més és celebrada
Per aquesta ciutat de Barcelona han passat gents de tota mena, des d’ibers i romans fins a francs, àrabs, jueus, i europeus de totes les nacions. Les incomptables històries han estat recollides per nòmades, joglars i bufons, i més recentment per literats i etnògrafs. I encara més recentment per un grup selecte de narradors de l’ANIN, que han fet l’esforç de recollir narracions populars i tradicionals per oferir-les als passejants que busquen gaudir de la festa de La Laia, la gran festa de Barcelona que anuncia la primavera.
Perquè això no ha estat una cosa imprevista i feta a corre-cuita, sinó ben preparada durant mesos. Calia parlar amb l’Ajuntament, que els va incloure en el programa. Es van planificar trobades de preparació on els contes es van anar poc a poc afinant com un instrument musical del qual es vol obtenir el millor so. Trucades, correus, llistes, més trucades… tot per començar el dissabte de la festa amb els Contes al Mercat de Santa Caterina. Entre el mig de lluç i el quart de formatge, els compradors es van trobar amb entusiastes cuiners vestits amb un davantal que els van explicar històries de por, d’humor, d’enginy, tradicions… El públic, fidel i atent, participatiu, expectant, aplaudia les successives intervencions dels narradors. S’ho esperaven? No! S’ho van trobar així, i les bosses de la compra van reposar als seus peus mentre escoltaven atentament.
«No n’hi ha prou», van pensar segurament els organitzadors, i el diumenge van tornar a repetir un any més la Cercavila de Contes. Històries de frares, de reis i comtes, d’animals, de nenes valentes com la Laia, de valents guerrers, de bruixes, de nans… un públic nombrós va seguir la Cercavila durant tot el recorregut. Entre tanta gent i carrers tan petits, el senyal del paraigua groc va orientar els més despistats cap al punt exacte de la narració. Un altre cop els narradors van deixar de banda la vergonya i van treure el millor de si mateixos. Entre carrerons plens d’edificis històrics, i seguits de prop per la sorollosa cercavila de gegants, es van llançar a l’aire contes i històries. Van gaudir d’un nombrós grup de nens i grans que els van acompanyar fins a la traca final.
No és freqüent tenir el privilegi d’escoltar narracions en un entorn ple de vida i d’història, però resulta un veritable plaer. En aquests segles han renovat les meves pedres, he vist com em reconstruïen les cases, i com a carrer de Barcelona em sento molt orgullós d’haver acollit un any més l’ANIN celebrant la festa de la Laia.
I si els contes et van agradar,
l’any que ve has de tornar
Revista n 7. segona època. Es cou a l’ANIN. 2011. p.22
Fes un comentari