El mosso de les bruixes
La Bruixa Catalana
GOMIS MESTRE, Cels
Barcelona: Alta Fulla, 1996, pp. 63
Una nit, un dels mossos de la casa va observar uns certs misteris entre la mare i la filla i, tafaner com ho són quasi tots els mossos, es va amagar per veure què feien. Les seves mestresses es posaren conilles, tragueren un potet d’ungüent que tenien amagat dins d’un armari de la cuina i se n’untaren el cos dient:
–Pets s’esfoia, xemeneia amunt, per sobre fulla!
I desaparegueren. El mosso féu el mateix que elles: es posà conill, s’untà tot el cos amb l’ungüent del potet i digué:
–Pets s’esfoia, xemeneia amunt, per sota fulla!
I el pobre mosso començà a passar per entremig de barders i espinavesses i per les taparades, i arribà al cim del Canigó amb el cos ple d’esgarrinxades.
La seva mestressa, veient-lo en aquell trist estat, li demanà què li havia passat i el pobre mosso li contà tot el que havia fet i dit.
Montserrat Solanas
Revista N. Núm. 5. Primera època. I per postres, uns quants contes. Any 2002, pp. 22-23.