Contes de bruixes
La escoba de la viuda
ALLSBURG, Chris van
México: Fondo de Cultura Económico, 1995
Les escombres de les bruixes, amb el temps, perden el poder de volar. Partint d’aquesta premissa, Chris Van Allsburg crea un conte originalíssim, divertit, ple de misteri i de mala bava.
Mira Shaw, una vídua que viu sola al camp, es troba al seu hort una dona (guapíssima) vestida de negre i mal ferida, amb una escombra al costat. La vídua li arregla un llit i la dona només li demana que tanqui portes i finestres i la deixi sola durant tot un dia. Aquesta dona desapareix misteriosament, però deixa, en senyal d’agraïment, l’escombra. Una escombra que no vola, però que, tot i semblar normal, és la mar d’espavilada: a més de netejar tota sola, de seguit aprèn a tallar llenya, a munyir les vaques,… i fins i tot a tocar el piano. La vídua Shaw s’estalviarà molts esforços, però no molts mal de caps, ja que els veïns de la comarca prenen l’escombra per una obra del diable. Les veïnes, per contra, somien en tenir-ne una d’igual.
El final és sorprenent, i les il·lustracions també. I també ho són tots els altres llibres d’aquest autor, absolutament recomanables.
Jordi Palet i Puig
«Sa bruixa de la Mola»
a Rondaies de Formentera
CASTELLÓ GUASCH, Joan
Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs, 1994, p 24-29
Un home sospita que la seva dona és una bruixa en veure gent malalta que surt de casa seva quan ell torna de la feina. Al cap d’un temps interroga a la seva dona que li diu que és remeiera, que això és cosa d’ella i que hi ha coses que més val no investigar massa. Ell, però, una nit torna a casa per espiar i la veu fent encanteris i marxant volant per la finestra. En imitar-la, arriba a aixecar el vol i a reunir-se a la festa de bruixots on era la seva dona, però, per equivocació, ha capgirat l’encanteri i queda ferit, nafrat i fet un Sant Llàtzer. La seva dona el guareix, però, quan es posa bo i vol castigar-la, ja no la troba. Ha desaparegut i no tornarà a veure-la mai més.
Ignasi Potrony
La mulata de Córdoba
a Leyendas y sucedidos del México colonial
México: Gómez Gómez Hnos. Editores, p. 15-19
Cuenta la historia de una hermosa mujer mulata que vivió en la ciudad de Córdoba, (Veracruz, México) y de la cual muchos hombres caían enamorados sin conseguir que ella correspondiera a ninguno. Por despecho se hizo correr el rumor de que ella estaba enamorada del demonio y de que era bruja. La noticia llegó a los oídos de la Santa Inquisición que la apresó, la juzgó y la condenó a ser quemada, solo que la ejecución no llegó a efectuarse porque ella escapó a bordo de un barco que ella misma había dibujado en la pared de su celda.
Es una leyenda “de siempre” de la que cuesta trabajo encontrar versiones escritas. La referida aquí es una versión de muy mala calidad literaria pero que conserva la anécdota principal de la historia, que es la manera como la mulata se escapa de su celda.
Martha Escudero
La Bruixa Catalana
GOMIS MESTRE, Cels
Barcelona: Alta Fulla, 1996
Vàries històries:
El mariner i les bruixes
Diuen que les bruixes tenen el poder de viatjar allà on volen a una gran velocitat. Això ho va poder comprovar un mariner que una nit va veure com tres dones del poble pujaven a la seva barca i sota l’advocació de “vara per un, vara per dos, vara per tres, vara per quatre” iniciaven un viatge cap a les Antilles on elles anaren a fer de les seves (males llengües deien que una de les passatgeres hi tenia l‘home). A la tornada ningú no es creia les paraules del mariner; sort que ell havia pres una branca d’un arbre que només creix en aquelles allunyades latituds, que si no encara l’haurien cremat a la foguera per mentider (p. 81-85)
Roser Ros
El gat negre
A l’Hospitalet de Llobregat conten el cas d’un bruixot que cada nit entrava, en forma de gat negre, per la xemeneia en una casa i s’asseia sempre davant de la dona de la casa, que acostumava a filar asseguda prop de la llar de foc.
Un dia, el marit d’aquella dona va anar a consultar un veí sobre allò que passava a casa seva i aquest li va dir què havia de fer perquè el gat negre no hi tornés més.
Aquella nit la muller se’n va anar al llit i l’home, vestit de dona, es posà a filar prop de la llar. El gat baixà per la xemeneia com cada nit, anà a asseure’s al pedrís del davant i restà mirant de fit a fit l’home. Finalment, el gat va exclamar tot admirat:
–Portes barbes i files?
–Ets gat i parles? –respongué l’home–. Doncs, mira, et convido a fer un ressopó!
I tot seguit posà una paella al foc i hi tirà força oli i alguns talls de cansalada. El gat mirava aquells preparatius llepant-se els morros de gat. Quan la cansalada va ésser fregida, l’home va posar un plat davant del gat, però, en comptes d’abocar el contingut de la paella al plat, el va tirar damunt del gat, que, sentint la cremor de l’oli bullent, va fugir xemeneia amunt fent uns marrameus espantosos.
L’endemà saberen que un llur veí era al llit convertit en una nafra de cap a peus a causa d’unes fortes cremades. Ja no hi hagué cap dubte: aquell veí era el bruixot que havia anat cada nit en aquella casa. (pàg. 52)
Veure per creure
Una dona, que troba que el seu marit mariner embarcat triga a tornar decideix anar a visitar a una bruixa per si la pot ajudar o dir-li alguna cosa. La bruixa, per mitjà dels seus poders, li fa veure al seu marit passant un mal tràngol i la dona pot agafar-li un objecte personal.
Quan l’home, temps després torna a casa sa i estalvi i explica com li anat la travessia, la dona li pregunta per l’objecte i ell li fa saber que el va perdre. La muller li ensenya l’objecte i l’home se’n fa creus de com l’ha pogut obtenir. Ella li explica la visita a la bruixa i des d’aquell moment, el marit creu en el poder de les bruixes.
El mosso de les bruixes
Una nit, un dels mossos de la casa va observar uns certs misteris entre la mare i la filla i, tafaner com ho són quasi tots els mossos, es va amagar per veure què feien. Les seves mestresses es posaren conilles, tragueren un potet d’ungüent que tenien amagat dins d’un armari de la cuina i se n’untaren el cos dient:
–Pets s’esfoia, xemeneia amunt, per sobre fulla!
I desaparegueren. El mosso féu el mateix que elles: es posà conill, s’untà tot el cos amb l’ungüent del potet i digué:
–Pets s’esfoia, xemeneia amunt, per sota fulla!
I el pobre mosso començà a passar per entremig de barders i espinavesses i per les taparades, i arribà al cim del Canigó amb el cos ple d’esgarrinxades.
La seva mestressa, veient-lo en aquell trist estat, li demanà què li havia passat i el pobre mosso li contà tot el que havia fet i dit. (pàg. 63)
Montserrat Solanas
El marit de la bruixa
a Folklore de Catalunya. Rondallística
Joan Amades
Barcelona: Selecta, p. 736
El marit se sent tocat, doblement, en l’amor propi: la dona l’enganya i, com que l’enganya, resulta que és més intel·ligent (i, en realitat, això és el que li cou més). Ell necessita ser més llest i en no aconseguir-ho perd la partida.
El dormilega del marit, tip de passar fred al llit, una nit es desperta i veient que està destapat i sol busca a la seva dona però no la troba. A la nit següent l’espia. Descobreix que és bruixa, quan la veu com se’n va volant finestra enllà, i la vol seguir. Puja a la finestra, com ella ha fet, obre els braços, tal com ella i, a diferència d’ella, quan es llença a volar cau com un sac a l’era i mort.
Albert Estengre
Revista N. Núm. 5. Primera època. I per postres, uns quants contes. Any 2002, pp. 22-23.