Enguany s’ha reeditat una part de les rondalles mallorquines en format cd, després d’haver-ho estat en llibre, en pic-up, i en cassette.
Per entendre la riquesa literària i folklòrica d’aquest immens recull, reprodueixo literalment les paraules que escrivia Francesc de Borja Moll al dors del pic-up que reproduïa la gravació de la rondalla de la Flor romanial. Moll, un dels mallorquins que més ha fet per la difusió d’aquest patrimoni, ho deia així devers els anys 60 del segle passat:
Entre les obres més valuoses i representatives de la Renaixença insular ocupa un lloc eminent l’Aplec de Rondalles Mallorquines format per Mn. Antoni M. Alcover (amb el pseudònim Jordi d’es Recó). Aquesta replega feta amb molts d’anys de treball, constitueix el «corpus folklòric» més extens que s’hagi reunit mai en terres hispàniques i es pot equiparar, sense exageració, a la gran labor que ha immortalitzat els germans Grimm com a pares de la rondallística moderna.
A part de llur extensió, tenen les rondalles de Mn. Alcover un altre mèrit extraordinari: l’encert absolut del to i de l’estil en la manera de contarles. No són un simple recull d’erudit; tenen la vivesa i la gràcia vibrant de qui vol captar-se l’atenció i l’entusiasme de l’escoltant o llegidor. L’íntima compenetració de Mn. Alcover amb l’esperit popular és el secret del gran èxit que han tingut i tenen cada dia més rondalles alcoverines.
Barcelonina de cap a peus com sóc, més avesada a conèixer les rondalles a través de la lectura que no pas a escoltar-les de la boca de cap narrador familiar o forà, he de reconèixer que el meu primer contacte amb aquest corpus rondallístic excepcional es va produir a través del canal oral, però no pas procedent de la boca de cap narrador o narradora vistos i escoltats en directe, sinó a través d’un disc que vaig escoltar més d’un centenar de vegades en companyia dels meus germans i germanes quan devia tenir devora 15 anys on en mateix Borja Moll i el quadre escènic de Ràdio Popular Diocesana de Palma de Mallorca ens regalaren les orelles amb una versió de la flor romanial que, durant molts anys vàrem tenir per única, a més d’altres rondalles. Aquestes benaurades versions radiofòniques de ràdio popular de Mallorca, es radiaven a les 9 del vespre, just abans de sopar i, quan això es produïa, les famílies illenques (em consta –sobretot- que així ho feien a Palma) s’asseien al voltant de l’aparell radiofònic, com si d’una llar de foc es tractés, i mentre escoltaven s’abstenien de fer qualsevol altra feina perquè tal com va deixar escrit Walter Benjamin (cito de memòria) «quan s’escolta ni es fila, ni es teixeix, no es pot fer res més que parar l’orella».
Les rondalles, ja siguin llegides o escoltades, contribueixen a la formació del caràcter, a l’enculturació dels individus, a fer-los part d’un col·lectiu, d’una comunitat.
Recentment he tornat a escoltar aquestes rondalles i he pogut comprovar fins a quin punt la veu de Francesc de Borja Moll exercint de narrador és l’element més xalest (ja em perdonareu l’ús d’aquest adjectiu tan… mallorquí), capaç de mantenir viva l’escolta en el transcurs d’aquestes llarguíssimes i peculiars narracions on el seu versionador, Jordi des Recó, hi va abocar cabassos de literatura, de llengua, de mots i expressions genuïns i molt estimats per la gent de les terres mallorquines, de funcionament sòcio-cultural. La seva durada és tal que és inevitable l’aparició d’alguna desconnexió durant l’audició, però puc afirmar que és la veu del senyor Moll el causant de la nova connexió. I ara, si em permeteu, us convido a fer-ne l’experiència personalment. Us convido a parar l’orella per escoltar les rondalles incloses als nous cds.
Revista n. Segona època. 5 – 6 Solstici estiu – hivern. El correllibres proposa p 46