President de l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente
L’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente va néixer el dia de sant Jordi de l’any 2008 amb l’objectiu primordial d’instituir un concurs literari per premiar i publicar una narració pensada i escrita per a ser explicada. De llavors ençà, ja hem publicat dues obres i aquest 2 de desembre lliurarem el tercer dels premis Helena Jubany.
La primera obra fou El karma del carnisser, de Xavier Cabús, que guanyà el premi el mateix any 2008. Es tracta d’un relat per a adults en què el narrador, amb un llenguatge genuí, precís i suggeridor, condueix el lector –o escoltant–, que no es pot estar de seguir l’argument, cap a un final del tot imprevisible. És la història d’un carnisser enamorat de la seva pròpia carn que tanca el cercle vital sobre si mateix. Podríem dir que es tracta d’una reinterpretació hodierna del mite de Narcís. El llibre, il·lustrat per Pere Virgili, conté un dibuix circular de figures en plena metamorfosi que embolcallen la narració.
A la segona obra, Compta comptes, publicada el febrer d’enguany, Joan-Lluís Moreno i Congost, guanyador del premi 2009, emprant un llenguatge viu i fresc i amb una justa dosi d’humor, confereix categoria literària a un fet tan habitual com el gust, o dèria, que gairebé tots hem cultivat alguna vegada, de comptar. Comptar coses, fets, persones, maneres de fer, maneres d’anar, etc. En aquest cas, el protagonista compta, calcula, fa estadístiques: li sembla que així domina la realitat, que l’afaiçona. Però… li lliscarà de les mans, aquesta seva realitat? Precisament són unes mans, dibuixades per JOMI, les que, fent aquells gestos que fem quan fem càlcul mental, acompanyen la narració al llarg del llibre.
Per a nosaltres ha estat un encert publicar els premis de la mà de l’editorial Tantàgora, que de seguida es prengué el projecte de l’associació com a cosa pròpia i en sortiren uns llibres que no són únicament per llegir; també són per mirar, il·lustrats, i, tal com preteníem, per ser escoltats.
Sí, per ser escoltats, perquè, com que es tracta d’històries per a ser explicades, cada llibre en conté també la narració oral: El karma del carnisser amb la veu de l’actor Lluís Soler i Auladell i, Compta comptes amb la del seu autor, que també és actor de teatre. O sigui que unes quantes persones es poden reunir i escoltar-lo plegats. A més, a partir d’aquest segon llibre, perquè l’explicació arribi també a les persones que no hi senten, hi incloem una versió signada amb Llegua de Signes Catalana. En aquest cas, Helena Collado n’ha estat la intèrpret.
L’HELENA JUBANY
I tot això, per què ho fem? D’on va néixer la idea? La resposta cal trobar-la en l’Helena, l’Helena Jubany. Tenia 27 anys, es trobava en un moment dolç i intens de la seva vida; estava satisfeta de com li anaven les coses en la seva vida personal i professional. Els seus projectes es feien realitat i estava oberta a noves relacions, quan el 2 de desembre de l’any 2001 fou assassinada. L’Helena havia viscut a l’entorn del llibre. Ja d’adolescent havia decidit que el seu ofici seria el d’escriure i s’hi encaminà decidida. Estudià periodisme, com la Montserrat Roig, les obres de la qual havia llegit totes abans d’acabar COU. En realitat la tenia per mestra en l’ofici al qual pensava dedicar-se i la mort de l’escriptora, quan ella feia el darrer curs a l’Institut, la trasbalsà. La plorà; se sentia òrfena de mestratge. Però lluny d’ensorrar-se persistí a continuar pel camí que s’havia traçat. Treballà també a la llibreria Robafaves: tocava els llibres, els ordenava, els embolicava… i en feia ressenyes per a la revista «Notícia de llibres».
El febrer de l’any 2000 entrà a la biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat, on endegà la secció infantil i, alhora, estudiava Documentació com a segona llicenciatura. Mentrestant no deixava de ser una lectora pertinaç, creava els seus propis relats que posava a prova presentant-los a concursos literaris –el mateix any 2000 guanyà el premi de prosa vila Montroig del Camp amb Els cristalls de les terres del nord–, assistia habitualment a tertúlies literàries a la llibreria Robafaves de Mataró i a l’Espai Àgora de Sabadell i es dedicava cada vegada amb més entusiasme a la narració oral: a més de fer-ho a la biblioteca, participava en els tallers i sessions de «La casa de los cuentos» de Numancia Rojas. Li encantava explicar contes tant a infants i com a adults, desgranant sovint els relats mentre desplegava les pàgines del llibre –tècnica que havia après d’en Pep Duran, traginer de contes, amb qui havia compartit la feina a la llibreria Robafaves– fent que les imatges i fantasies dansessin per la ment dels oïdors.
Recordo que poc abans que ens l’arrabassessin, em parlava entusiasmada de la seva “maleta de contes”, el recull dels seus contes per explicar preferits, que triava acuradament. A més dels llibres, l’Helena tenia una altra passió: la natura. Li agradava la muntanya, fer excursions, petites escalades, conèixer els indrets i el territori. Això i el desig de fer colla a Sabadell, on, procedent de Mataró, s’establí els darrers dies de desembre del 2000 per la proximitat a Setmenat, on treballava, la portaren a participar activament en les activitats de la secció Natura de la UES. Fins que el dia 2 de desembre de l’any 2001 fou assassinada. Després d’una investigació lenta i infructuosa pel que fa a l’obtenció de les proves determinants, i de la reiterada negativa del jutge de realitzar les que proposava l’advocat de la família, tant la policia com la judicatura van desistir de deixar clars els fets.
L’ASSOCIACIÓ CULTURAL HELENA JUBANY I LORENTE Fou llavors que familiars, amics i companys de l’Helena, per mantenir-la viva en nosaltres i en el record col·lectiu vam decidir que li ompliríem la maleta de contes que tot just havia tingut temps d’encetar. Així és com va sorgir l’Associació, oberta a tothom que estigui interessat en el seu objectiu, que se sintetitza en el logo de què ens hem dotat: una torxa encesa en què la flama és la mateixa Helena representada per la seva signatura. Amb això volem dir que ens mou el desig d’encomanar el seu gust per la lectura, la creació literària i la transmissió oral de la literatura, desig que de moment hem concretat en la creació del Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats.
Revista n. Segona època. 5 – 6 Solstici estiu – hivern. El correllibres explica p 43