Petits contes particulars

Petits contes particulars

per Ignasi Potrony

El Museu Etnològic de Barcelona va acceptar la meva proposta d’explicar contes a l’entorn de l’exposició “La vida quotidiana als anys quaranta”, una àmplia mostra de material etnogràfic d’art popular català, recollida per Ramon Violant i Simorra.

La proposta de narrar en un museu no era nova, però sí que ho era el fet d’estar el narrador a disposició del visitant durant tot un matí, per narrar-li contes particularment a ell o al petit grup que visitava l’exposició.

La forma que va semblar més pràctica, i que va resultar més habitual, va ser seure amb el visitant en un racó de la sala i narrar un o més contes abans de la visita; encara que també es narrà abans i després de la visita (a petició del visitant) o s’acompanyà al visitant per narrar un conte adient a la vitrina on manifestava tenir un interès especial.

La selecció que vaig preparar aplegava 18 contes i 5 variants (23 contes en total), bàsicament contes populars catalans de muntanya, principalment de la Cerdanya, el Pallars i Occitània, encara que també n’hi havia algun d’Osona, del Païs Basc o de les illes de Formentera i de Malta. De tots ells se’n va narrar finalment 16, totalitzant 68 contades.

Van ser nou dies, els quatre de les festes de la Mercè i els cinc dissabtes posteriors, de les deu del matí a les dues de la tarda. Per regla general es van narrar entre dos i tres contes per a cada grup de dos a cinc oients, de quatre a cinc vegades cada dia. Un dia, un dimarts laborable que l’exposició només va tenir dos visitants, no se’n va narrar cap en tot el matí, i un altre, el dia de la Mercè que el museu va tenir una afluència massiva fora del comú, es va narrar a més de vuitanta persones durant dues hores i mitja seguides.

Els oients van ser molt variats, des d’infants a jubilats; de persones de procedència rural a urbanites; d’alguns que ningú els hi havia explicat un conte des de feia trenta anys fins a contacontes amics que van voler fer costat a l’experiència; catalans, gallecs, bascs i alguns de més lluny, de França, Holanda, Gran Bretanya, Marroc, Colòmbia o Filipines.

Habitualment el grup tenia prou intimitat i sorgien comentaris després de cada conte: variants del conte, anècdotes dels oients, impressions… Això aportava una sensació de familiaritat i accessibilitat a la contada, aconseguint una de les intencions diferencials de la proposta.

En espera d’una valoració més tècnica, que cal fer conjuntament amb el museu, copio alguns fragments dels comentaris escrits que es van fer després de la visita; poden ser prou significatius de la recepció que va tenir la proposta entre els oients i també de les virtuts que ells veuen en el conte. “…ha estat una visita inoblidable: tots els objectes s’anaven situant en el seu context, el paisatge on transcorria el conte, cada eina semblava acabada de deixar per l’artesà protagonista de la història… La meva filla ha reconegut estris que mai no havia vist, motllos de formatge, la cassola d’en Patufet…” “… els contes… tenen la mateixa consistència que els cistells de vímet, els pals de fusta… Així tot té més vida!”

“Feia 28 anys que ningú m’explicava un conte… I gairebé havia oblidat la màgia que tenen!” “… d’arribar, com en un somni, a la sensibilitat de les gents que han estat abans que nosaltres; d’aturar el temps i deixar-se seduir pel plaer d’entrar en una història… I, en acabat, sentir que no hem deixat de tenir els peus a terra…”

“Els contes m’han escalfat una mica el cor, i el punt d’intimitat que s’aconsegueix en una contada tan “particular”, t’asserena, des-estressa i t’ajuda a veure el dia d’una altra manera. El que més m’ha agradat ha estat la naturalitat de cada nova història i les paraules… m’han fet sentir la seva musicalitat i la seva força. Després he tingut curiositat de trobar objectes dels contes al llarg de l’exposició. Tant de bo tinguéssim més possibilitats de poder assaborir les diferents arts en un mateix instant i que en els museus s’hi apostés per iniciatives com aquesta.”

Museu Etnològic de Barcelona (Exposició: La vida quotidiana als anys 40 ). 20, 21, 23, 24 i 27 de setembre de 2003

4, 11, 18 i 25 d’octubre de 2003

Passeig de Santa Madrona s/n.

Parc de Montjuïc

08038 Barcelona

www.museuetnologic.bcn.es

tel. 93 424 68 07

Ignasi Potrony

Revista N. Núm. 7. Primera època. Les mil i una. Esdeveniments al voltant de la narració. Any 2003, pp. 6-7