Donat que a l’apartat “De boca a orella” s’hi publica una article que ens acosta a l’estudi del cicle de les rondalles de la guineu i el llop, ens han semblat oportuna la publicació d’aquesta rondalla que pertany al tipus 1 del Catàleg Internacional d’Aarne Thomson. De les tres versions recollides als PP.CC., donem a conèixer la de Pau Bertran i Bros que reproduïm literalment.
La guineu i el llop fent el mort
Una vegada eren la guineu i el llop que s’esqueien a la vora d’una carretera; en aquell entremig passava una galera que duia formatges i la guineu en va sentir l’olor. Ella que es gira al llop; diu:
–Noi, quina olor de formatges que sento! ¿Vols-te jugar que aquesta galera en du?
Diu:
–¡Ca!
Diu:
–No hi ha més; n’ha de dur, jo bé en sento l’olor…
De seguida, és clar, com els formatges els agraden prou a l’un i a l’altra, van tractar de la manera que en podrien haver; la guineu diu:
–Mira, tu no perdis la galera de vista, sempre al darrere; jo pegaré correguda fins a ser un bon tros endavant , i, amagadament, que ningú no em vegi, m’ajauré al peu de la carretera i em posaré a fer el mort, perquè el carreter, quan passi, em tiri a dintre la galera. Allavores jo, des de dintre estant, faré caure a terra els formatges que pugui i tu els recolliràs.
Aixís ho van fer: la guineu corre endavant a fer el mort, i el llop tot taujà, tras-tras, al darrerot de la galera.
Troba a la guineu, el carreter, s’hi acosta i, veient que no es movia, li pega puntada de peu; diu:
–¡Oh, i si és morta! ¡Vaja, podrem fer l’aplega de la guineu!
I l’agafa i la rebat a dintre de la galera.
Dintre de la galera que va ser, la guineu va començar a desfer un sac, i ¡hala, hala! Formatges a terra, i el llop els anava recollint. Però la guineu no les tenia totes, perxò, i aixís que va conèixer que ja n’hi havia prou per a ella, de formatge, va saltar de la galera i se’n va anar an el llop; diu:
–Vaja, llop, que encara n’hi ha quedat força, de formatges; ara els tiraràs tu i jo els recolliré, i en tindrem dugues piles, aquesta per a mi i l’altra per a tu.
El llop no va conèixer la traïdoria; diu:
–Ja està dit, però ¿com ho faré per entrar a dintre de la galera?
Diu:
–No costa pas res: ves a fer el mort com jo un tros endavant, i el carreter mateix t’hi tirarà prou; però, ¡ei!, sobretot paciència.
Ell que de seguida se n’hi va, passa endavant de la galera, i es posa a fer el mort, i mentrestant la guineu s’atipava de formatges, que en va fer guarda neta.
Arriba el carreter a la vora del llop, i, com ja s’havia adonat de la jugada de la guineu va pensar “Mira aquest, vol fer lo mateix!”
Ja li venta garrotada; a la primera el llop va arronsar. Altre cop garrotada; a la segona el llop encara va sofrir. Altra vegada garrotada; a la tercera el llop ja no va tenir més paciència; s’alça tot estropellat i apreta a fugir. Troba la guineu més enllà i ella que li diu:
–Tu, com és que encara no m’has tirat formatges? Ja podia esperar, jo!
Diu:
–¡Si encara no he anat a dintre de la galera!
–¡Bo, ja no deus haver tingut prou paciència!
–¡Si no he tingut prou paciència, ni mai! M’he deixat matxacar tres garrotades, l’una darrera l’altra, que em pensabva que hi deixava la pell.
–¡Tonto! Jo bé les he sofertes, tres garrotades; sempre les donen per provar si un és mort. Si haguessis tingut paciència, jo t’asseguro que al cap de tres hagueres entrat a la galera; i tindries formatges; ara no en podràs menjar, que jo ja m’he acabat la meva pila.
El llop gairebé plorava ¡tan calent d’esquena i sense formtages per no haver tingut prou paciència! Encara no va entendre, el bestiota, que la guineu l’havia enganyat.
Revista N. Núm. 6. Primera època. I per postres… uns quants contes. Any 2003, p. 32
Fes un comentari