El rei de la val d’aran
Pep COLL
Barcelona, Empúries (narrativa 214), 2002
Vet aquí un llibre que sembla un món.
“Una vegada hi havia un terrissaire que, cansat de pastar fang i tornejar peces noves, va voler dedicar-se a la restauració de ceràmica popular. O sigui, objectes vells, de taller desconegut, que la gent havia fet servir des de temps immemorials.”
Sembla ser que en aquest llibre en Pep Coll ha fet un treball d’arqueologia. Ha anat recollint d’aquí i d’allà, paraula a paraula tot un seguit de narracions que, segons diu el “seu” terrissaire-restaurador, “a diferència de l’arqueòleg, li interessava més el servei de la peça que no pas el valor històric”.
Amb “El rei de la Val d’Aran” ens podem acostar a aquell món que era la Vall d’Aran en el temps que per anar-hi calia que fos estiu o encomanar-se a Déu per travessar aquells “mars de neu” que el tancaven a l’hivern. A una societat aïllada durant tant temps li calia un imaginari propi per poder-se explicar algunes coses, per distreure… Uns contes que li fessin sentir que no estava sola, que allò que en ells passava podia passar a qualsevol (històries d’amors, d’herois, de mites, de morts, de bruixes, de sants…)
Aquest és un recull d’històries crues i innocents alhora que, tot i semblar d’un “altre” món, no es fan gens estranyes (potser és que ens són més properes del que sembla)
Albert Estengre
Revista N. Núm. 7. Primera època. Llibres. Any 2003, p. 11