La bruixa catalana
GOMIS I MESTRE; Cels
Barcelona: Alta Fulla, 1987.
Tot i que aquest llibre fa anys que ha estat editat i possiblement molts els coneixeu, ens ha semblat adient citar-lo ja que aquest any el tema que tracta, àmpliament, ha estat força viu entre nosaltres.
L’autor dedicà gran part de la seva vida (finals s. XIX, inicis s. XX) a recollir testimonis orals de la bruixeria per tot Catalunya que restaren inèdits en la seva mort (1915). Posteriorment el seu nét publicà el llibre que ens ocupa, aplegant les notes i l’índex deixat per Gomis i Mestre.
És informatiu, exposa com a finals del segle XIX era viva encara la creença en bruixes. Creença que també s’amplia a bruixots, el dimoni, els “curanderos” i descordadors. Creences que encara bateguen entre molts estaments de la nostra societat, en més o menys grau.
És de gran interès la introducció de Llorenç Prats amb una breu biografia de Gomis i Mestre, el gran folklorista, qui, tot seguit, en un pròleg igualment molt interessant, exposa l’evolució, des del culte a la natura fins a la nova religió que condemnà les divinitats antigues, que són substituïdes per sants que fan miracles. I l’home enyora l’antiga pitonissa. El que rep és una bruixa “feta malbé per la febrosenca imaginació d’una època esgarriada i esporuguida”, la bruixa de l’Edat Mitjana. Bruixes, dimonis i supersticions que han arrelat en el poble i per tot arreu es troben demostracions de les formes que encara prevalen.
Els capítols que segueixen s’ocupen de tot el tema en un documentat ventall de casos, dites, remeis casolans, aparicions, catolicisme i superstició, la Inquisició…. Un llibre que cal tenir i llegir.
Montserrat Solanas
Revista N. Núm. 5. Primera època. Llibres. Any 2002, pp. 17-18.