El gat negre
La Bruixa Catalana
GOMIS MESTRE, Cels
Barcelona: Alta Fulla, 1996, pp. 52
A l’Hospitalet de Llobregat conten el cas d’un bruixot que cada nit entrava, en forma de gat negre, per la xemeneia en una casa i s’asseia sempre davant de la dona de la casa, que acostumava a filar asseguda prop de la llar de foc.
Un dia, el marit d’aquella dona va anar a consultar un veí sobre allò que passava a casa seva i aquest li va dir què havia de fer perquè el gat negre no hi tornés més.
Aquella nit la muller se’n va anar al llit i l’home, vestit de dona, es posà a filar prop de la llar. El gat baixà per la xemeneia com cada nit, anà a asseure’s al pedrís del davant i restà mirant de fit a fit l’home. Finalment, el gat va exclamar tot admirat:
–Portes barbes i files?
–Ets gat i parles? –respongué l’home–. Doncs, mira, et convido a fer un ressopó!
I tot seguit posà una paella al foc i hi tirà força oli i alguns talls de cansalada. El gat mirava aquells preparatius llepant-se els morros de gat. Quan la cansalada va ésser fregida, l’home va posar un plat davant del gat, però, en comptes d’abocar el contingut de la paella al plat, el va tirar damunt del gat, que, sentint la cremor de l’oli bullent, va fugir xemeneia amunt fent uns marrameus espantosos.
L’endemà saberen que un llur veí era al llit convertit en una nafra de cap a peus a causa d’unes fortes cremades. Ja no hi hagué cap dubte: aquell veí era el bruixot que havia anat cada nit en aquella casa.
Montserrat Solanas
Revista N. Núm. 5. Primera època. I per postres, uns quants contes. Any 2002, pp. 22-23.