El marit de la bruixa

a Folklore de Catalunya. Rondallística

Joan Amades

Barcelona: Selecta, p. 736

El marit se sent tocat, doblement, en l’amor propi: la dona l’enganya i, com que l’enganya, resulta que és més intel·ligent (i, en realitat, això és el que li cou més). Ell necessita ser més llest i en no aconseguir-ho perd la partida.

El dormilega del marit, tip de passar fred al llit, una nit es desperta i veient que està destapat i sol busca a la seva dona però no la troba. A la nit següent l’espia. Descobreix que és bruixa, quan la veu com se’n va volant finestra enllà, i la vol seguir. Puja a la finestra, com ella ha fet, obre els braços, tal com ella i, a diferència d’ella, quan es llença a volar cau com un sac a l’era i mort.

Albert Estengre

Revista N. Núm. 5. Primera època. I per postres, uns quants contes. Any 2002, pp. 22-23.