ANIN a RAC1
per Sessi Sitjà
Ja fa una mica més d’un any, la cadena de ràdio RAC 1 va demanar a ANIN col·laboració per a omplir un espai en els seus programes literaris dels diumenges al matí, concretament, l’últim de cada més. Es rep la petició amb il·lusió i, inevitablement, sorgeixen les preguntes indefugibles davant de qualsevol demanda d’aquest estil: contes a la ràdio, sí o no? Perquè, no es diu que qui explica contes està mantenint una conversa entre ella i qui l’escolta? Quina mena de conversa pot haver-hi amb algú que t’està escoltant des del seu receptor? No serà massa fred això del micròfon i el receptor per establir aquesta conversa?
I després hi ha una altra qüestió. Volen contes, sí, però que no durin més de tres minuts i, aleshores, ja no saps si volen contes o acudits i ja es veu a venir que en cas d’accedir a la petició s’haurà d’acabar per fer l’estira i arronsa per tota aquesta qüestió del temps.
Així què!? Contes a la ràdio sí o no? Perquè, què li aportarà a ANIN després de tota la feinada que representa tant per a la persona de l’Associació que ho coordini com per a la narradora o el narrador que s’ofereixi a anar a l’emissora a enregistrar un conte?
ANIN va dir que sí a la cadena de ràdio RAC 1. Des d’aleshores, cada darrer diumenge de més se senten els contes de les narradores i dels narradors de l’Associació. Ja fa una mica més d’un any que ens aportem mútuament, l’emissora de ràdio, els oients i ANIN.
Sessi Sitjà
Revista N. Núm. 5. Primera època. Les mil i una. Comentari d’esdeveniments al voltant de la narració. Any 2002, pp. 12.