La bruja debe morir/
CASHDAN, Sheldon/
Madrid: Debate, 2000 (Temas de hoy) /
“Llegir pot fer perdre l’escriure”. Aquesta és una dita que, d’un temps ençà, sobretot des que he trobat LA BRUJA DEBE MORIR, em sembla que se’m podria aplicar. Cada vegada m’agrada menys explicar contes. Bé, no és pas que no m’agradi, el que passa és que cada vegada tinc més ganes de parlar de contes que d’explicar-los, i vet aquí allò de que “el llegir em fa perdre l’escriure” (entenent per escriure el fet d’explicar)./
He observat que cada vegada que explico un conte m’hi estic més estona que la vegada anterior, i no és pas que l’allargui inventant-me res (bé…. sí…. És veritat que alguna vegada hi he posat cullerada però …, ha estat sense voler!). Com més va més em costa no aturar-me en moments concrets del conte, per fer-hi una “reflexió”. /
Al començament, aquests “moments” formaven una part del conte sense cridar l’atenció i senzillament els explicava. De mica en mica, sense voler, aquells “moments” han anat qüestionant, sobretot a personatges i, com aquell que res, al mig del conte surt la “pregunta-reflexió-comentari” (com per exemple: i com és que la Bella Adormida no es va despertar fins que un desconegut no la va besar? Era realment bruixa qui la va fer dormir o era senzillament algú que, veient que havia sortit una mica bleda, va endevinar que qualsevol cosa la venceria?)./
LA BRUJA DEBE MORIR és un llibre, escrit per un psicòleg, que tracta de tot això i que sembla que ho vol aclarir. D’una manera divertida, parla de bulímia de la soledat, de l’amor, del sexe, de diners, de pecats, … i tot, és clar, aplicat als contes. És per això que m’ha seduït i també és per això que en parlo i que aviso./
ATENCIÓ!!! Com que aquest llibre és més interessant pel que explica dels contes que pels contes que explica, s’ha d’anar amb molta precaució no fos cas que “llegir-lo fes perdre l’escriure”/
Albert Estengre
Revista N. Núm. 2. Primera època. Notícia de llibres per a adults. Any 2001. P.7