El “Primer Congrés Europeu sobre Oralitat”, un intent de resum
per Noemí Caballer
Aquest any 2001 el “Maratón de Cuentos de Guadalajara” va complir el seu desè aniversari, i per a celebrar-ho es convocà, amb el recolzament del programa europeu “Cultura 2000”, el “Primer Congrés Europeu sobre Oralitat” (celebrat els dies 14, 15 i 16 de juny a Guadalajara) que neix amb la intenció de ser un marc de reflexió sobre el fenomen de la narració.
El congrés va tenir dues parts ben diferenciades, d’una banda, les conferències impartides per estudiosos de l’oralitat des d’un enfocament molt academicista. Entre els conferenciants cal destacar John Niles, professor de la Universitat de Berkley i investigador sobre temes d’oralitat i textualitat. La conferència que va exposar es titulava: “Historias verdaderas y otras mentiras” on reflexionava sobre la relació entre la paraula i el món i les funcions mítiques de la narració. També va ser interessant la presentació que Antonio Orti va fer del seu llibre Leyendas urbanas en España, on va fer un anàlisi sobre el fenomen de les llegendes urbanes com a forma moderna de transmissió oral.
Altres experts convidats foren: José Manuel de la Prada Samper, Juan Mata, Jack Goody i José Antonio Portillo.
D’altra banda també es van organitzar unes taules rodones dedicades a analitzar l’estat actual de la narració a Europa. El primer dia es va dedicar al nord d’Europa i hi van ser convidades narradores de Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Anglaterra i Suècia; el segon dia va dedicar-se al centre d’Europa on s’exposà l’estat actual de la narració a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda i Luxemburg; i per últim, el darrer dia li va tocar el torn al sud d’Europa i narradors representants dels següents països van dir-hi la seva: Espanya, Grècia, Itàlia, França i Portugal.
La conclusió que es va deduir d’aquestes taules rodones és que Espanya és el país on el fet oral està més arrelat i amb més expansió de tota Europa, on hi ha més quantitat de narradors, de locals on habitualment s’hi programen contes, d’associacions i centres dedicats a la narració, de programes i festivals destinats a fomentar l’oralitat, etc.
A part de les intervencions dels representants dels diferents països es van debatre, en els torns oberts als assistents, temes que habitualment ens preocupen al col·lectiu de narradors: què és la narració? tot s’hi val sobre un escenari? diferències entre narradors i actors, intrusisme professional, etc. Com és habitual també, en aquest debat s’hi van veure reflectides les dues postures: la dels narradors que provenen del medi teatral (que defensen la postura d’utilitzar qualsevol recurs per a narrar, recursos sovint obtinguts del teatre: escenificació, etc.) i els narradors que defensen que l’art està en el fet mateix de la narració i defugen d’utilitzar qualsevol altre tipus de llenguatge que no sigui l’oral.
També van sortir temes com: el narrador com a artista, la professionalització del narrador, el narrador com a educador, la necessitat o no de formació del narrador, etc.
Degut al poc temps de què es disposava per a les intervencions, el debat va quedar bastant incomplet i ens vam quedar tots amb les ganes de dedicar un congrés sencer a debatre sobre els temes que de debò preocupen als narradors.
El “Primer Congrés sobre l’Oralitat” va pecar una mica de teòric i la majoria d’assistents vam coincidir en la necessitat d’un congrés on els narradors prenguin la paraula i es puguin intercanviar opinions sobre qüestions que, a nivell pràctic, ens afecten més.
Val a dir que al “congrés paral·lel” que uns quants féiem al bar, várem poder continuar el debat.
En el marc de la Marató aquest any, com que Guadalajara s’obria a Europa, vàrem poder escoltar alguns dels narradors europeus que havien participat en les taules rodones del congrés. Vam tenir l’oportunitat d’escoltar contes i veure la forma de narrar de representants de diferents països d’Europa, alguns ho van fer en castellà i a d’altres se’ls anava traduïnt a mesura que anaven narrant.
I la resta de la Marató, us la podeu imaginar els que hi hagueu estat: hores i hores i hores i més hores de contes de tot tipus, forma, color, textura, mida, gust, …
El proper any, no us ho perdeu.
Noemí Caballer
Revista N. Núm. 3. Primera època. Les mil i una. Notícies d’esdeveniments al voltant de la narració. Any 2001, pp. 11-12.