Trobada del FEST a ROMA Juny 2013
Resum elaborat pel Grup de Treball del FEST dins l’ANIN Sophie Heydel, Susana Tornero i Patrícia McGill
Per aquells que no n’estigueu assabentats, el FEST és una federació que servirà per donar cos a la narració europea, una plataforma d’intercanvi i de treball en xarxa. Per tant, cal publicitar i difondre l’existència del FEST arreu.
El DIUMENGE a la nit, l’organització ens va rebre a Roma amb una trobada informal i un pica-pica amb especialitats gastronòmiques que cadascú portava de la seva terra. DILLUNS al matí es va presentar el nou logo, havien portat també la nova mascota, i ens van ensenyar una representació artística del mapa d’Europa amb totes les associacions participants a la trobada. Després es va procedir a la presentació de les associacions i dels no-membres, i es va llegir l’ordre del dia.
A la tarda van haver dues xerrades: la primera, d’en Franco Feraroti, historiador i sociòleg, sobre les històries de vida; i la segona, d’en Guy Tilkin, sobre les oportunitats relatives a la cooperació internacional, les possibilitats de demanar fons europeus (ex. Creative Europe), i la necessitat d’aportar evidències al món sobre el fet que els projectes de narració funcionen (en forma de valoracions, recomanacions, estadístiques, etc.). Va dir que s’ha d’aprofitar el finançament existent, ja que si no es demana per a la narració, anirà a d’altres partides; que fins i tot és recomanable enviar propostes encara que no tinguin èxit, per tal de ser-hi presents. També va fer èmfasi en la narració com a art transnacional que serveix per salvaguardar i promoure la diversitat cultural i lingüística d’Europa. Finalment, va parlar sobre com arribar a un nou públic i promoure l’interès pels contes.
Més tard es van dur a terme els següents tallers, en forma de taules rodones i pluja d’idees: Directors de festivals i noves idees, Formació de joves narradors, Narració i treball social, Posada en comú entre organitzacions nacionals, i Salut i narració.
Sophie va participar en el taller de Narració i treball social, on es va parlar, entre d’altres coses, com en alguns països les institucions demanen un títol homologat per exercir dins aquest camp (BETEC). Per aquest motiu, les institucions voldrien que des de les organitzacions nacionals (p.ex. ANIN) es pogués oferir formació no reglada. Es van esmentar diferents projectes, com ara el Sheherezade (http://www. sheherazade.eu/es) i el Grundtvig (http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-programme/grundtvig_en.htm). També es van esmentar projectes amb persones en situació de risc d’exclusió, transformació de contes de vida en contes populars, supervivents de l’holocaust que expliquen la seva història a joves per tal que la narrin a tercers, i es va proposar obrir un fòrum per compartir idees. Més tard va haver-hi una posada en comú de tots els tallers i la vetllada va acabar amb un camí de contes italians amb traducció i un sopar.
El matí de DIMARTS es proposaven diferents tallers: Narració amb música, amb Abbi Patrix (al que va assistir la Sophie); Mètode Linklater per treballar la veu, amb Margarete ASMuth; Les tres maneres de parlar, amb Veva Gerard; i La veu, amb Giuseppe Bevilacqua.
A la tarda va haver-hi una taula rodona amb pluja d’idees sobre el Màrqueting d’esdeveniments culturals en temps de crisi. Vet aquí una llista d’algunes de les idees que van sorgir:
• Fer rutllar l’energia.
• No dependre dels governs.
• Obrir la ment, anar més enllà.
• Fer un flashmob de narració.
• Cinema per als pobres: explicar pel·lícules, explicar a la cua dels cinemes.
• Transports públics.
• Gal·les per recaptar fons –un dels productes seria el narrador/la narració–.
• Reactivació regional mitjançant els contes.
• Contes a les cases.
• Sopars de contes.
• Subhastes d’intercanvis.
• Representants.
• Fer servir xarxes socials (twitter, facebook).
• Agència de publicitat (també es proposa que dins la quota de socis de les associacions, cada soci aporti una mica més i es pagui en conjunt una agència).
• Organització de venda d’entrades anticipades.
• Publicitat en revistes de supermercats, avions, etc.
• Aprendre a escriure comunicats de premsa.
• Cercar nous espectadors.
• Ràdio, entrevistes: meitat, quart de conte…
• Contes de nous temes (d’actualitat?).
• Organitzar clubs de narració, etc.
• Mecenatge (algú que proporciona fons perquè està interessat en allò que fas).
• Crowdfunding.
• Intercanvis internacionals (p.ex. Dia Internacional de la Narració).
• Cercar recolzament institucional per als contes.
• Competicions (estil Story Slam).
• Crítica (convidar crítics).
• Cursos de narració dins d’Instituts d’Art Dramàtic.
• Pàgines web.
• Parlar sobre el FEST no només dins l’organització, sinó portes enfora.
Finalment, es va parlar d’estratègies financeres dins del FEST, de la necessària vinculació a Alden-Biesen i del tipus de socis que volem ser: associacions de mínim 5 persones, que no siguin d’autopromoció de narradors individuals. També es va parlar de l’estat de les finances i de la necessitat de posar al dia la pàgina web (fest-network.eu).
Properes trobades del FEST: L’any que ve tindrà lloc a Skellefteå, Suècia. L’any 2015, a l’illa de Kia, Grècia. I a la trobada d’enguany es va triar el lloc per al 2016, que serà França.
Valoració a Barcelona: En arribar del FEST, ens vam reunir el grup de treball amb la Junta de l’ANIN per fer valoració. Teníem moltes preguntes, algunes de les quals encara són vigents. La més important de totes, potser: Com participa l’ANIN d’aquesta xarxa d’intercanvi europea? I ens vam adonar que calia fer una feina interna per tal de poder compartir més coneixements i experiències. De moment, col·laborem en la traducció del butlletí del FEST al castellà, i informem en cada trobada de les diferents experiències que coneixem del món de la narració a Catalunya. De tornada, ens en duem un munt d’experiències d’altres països i les comuniquem als socis de l’ANIN. Pensem que amb això i la perspectiva que ens dona veure què es fa fora de Catalunya, n’hi ha prou per reflexionar sobre diferents temes: Com podem aplicar aquí idees recollides en aquestes trobades i quines són les variacions necessàries en el nostre àmbit? Fem prou per tal que es valori la narració a nivell de les administracions i dins l’àmbit privat? Coneixem allò que fan els narradors de més a prop i d’altres de no tan llunyans? Sabem què passa a Girona, Lleida, Osca, Saragossa? Com valorem i com valoren els altres la nostra feina? De quina manera podem construir projectes conjunts amb altres regions, països, etc., si és que volem fer-ho?
Revista n 11. segona època. es cou per allà. 2014 p.22