Preguntes sobre etnopoètica i narració oral a Carme Oriol
1.-«L’etnopoètica és aquella part del folklore que estudia les rondalles, les llegendes, les anècdotes, els acudits, les parèmies, les endevinalles, els enigmes, els entrebancallengües, les cançons, els grafits… i tants altres gèneres d’un «art verbal» que fins fa pocs anys s’havia transmès sobretot oralment, però que avui dia, en una societat com la nostra, àmpliament alfabetitzada i amb un notable desenvolupament tecnològic, es transmet també de forma gràfica per fotocòpia, fax, telèfon mòbil, correu electrònic i Internet».
Aquesta àmplia definició d’etnopoètica situa la narració oral com a catalitzadora d’aquesta part del folklore? La narració oral continua ocupant una posició predominant entre les expressions etnopoètiques que es produeixen en la nostra vida quotidiana. El plaer de contar i d’escoltar “en directe” continua ben viu entre nosaltres. Tot i que formem part de la cultura d’Internet, l’art de la narració oral ara per ara és insubstituïble.
2.-La narració oral, amb tots els seus recursos de posada en «escena», pot ser la continuadora d’una cultura transmesa oralment?
La narració oral s’acompanya de recursos expressius (gestuals, de modulació de la veu, cinètics, etc.) i això produeix una interacció molt eficaç entre la persona que actua com a narradora i el seu públic. Des d’aquest punt de vista, la narració oral és una eina de transmissió cultural molt important ja que actua com a portadora de valors i permet exercir una tasca formativa.
3.-Pensem que els gèneres de l’etnopoètica són els que emprem quan fem la nostra feina, absolutament totes les formes de cultura oral tenen a veure amb nosaltres i, per tant, som els trobadors i juglars d’aquest art, actualment. Perdó per la falta d’humilitat. Hi esteu d’acord?
L’etnopoètica s’ocupa d’aquell art verbal que és interpretat per persones que tenen una competència comunicativa especial, que gaudeixen de bona memòria, que són portadores d’un repertori que coneixen bé. Si ens ho mirem així, vosaltres sou, efectivament, els joglars dels nostres temps.
4.-Com veiu el panorama de la narració oral a casa nostra?
A casa nostra hi ha una gran tradició de narradors i narradores. La prova és que us heu constituït en una associació, ANIN, que té una bona trajectòria al darrere, que publica una revista, que organitza activitats… Tot això indica que hi ha molt d’interès per conrear i transmetre l’art de la narració i sobretot de gaudir-ne.
5.-Evidentment que l’etnopoètica engloba altres formes de cultura que no són estrictament la narració oral, però si un narrador o narradora transmet aquelles formes orals heretades, retrobades o recreades, ja siguin llegendes, rondalles o qualsevol altres formes, aleshores, aquesta narració oral de què us parlo es converteix en el mirall que reflecteix l’etnopoètica?
Considero que és molt important conèixer bé la cultura pròpia, recuperar un repertori que sovint desconeixem i que els nostres folkloristes van aplegar en reculls d’un gran valor. A partir d’aquí, sense renunciar a allò que és essencial, es pot fer una relectura d’aquest llegat, actualitzar-lo i recrear-lo.
6.-Parleu-nos
7.-Els estudis i recerques sobre l’etnopoètica de la nostra cultura abracen també les Illes, València, la Catalunya Nord i l’Alguer? Com estem a Catalunya, d’estudis realitzats?una mica sobre el vostre llibre sobre l’etnopoètica?
El llibre d’etnopoètica va sorgir de la necessitat d’oferir un producte que no existia al mercat. Calia explicar què estudia l’etnopoètica, quins són els seus gèneres, quins mètodes d’anàlisi s’han desenvolupat al llarg del temps. I tot això exemplificant-ho amb mostres del nostre àmbit cultural i lingüístic. En tots els territoris de llengua i cultura catalana s’ha fet una important tasca de recollida de materials etnopoètics. A Catalunya i les Illes Balears aquesta tasca ha estat més primerenca, però en els darrers trenta anys altres territoris com València i la Franja d’Aragó han destacat per la important tasca realitzada. D’altra banda, des de les universitats (URV, UIB i UA fonamentalment) s’han realitzat estudis i projectes de gran interès. També s’han constituït xarxes de recerca com el Grup d’Estudis Etnopoètics que aplega estudiosos de tot el territori lingüístic català i que està vinculat a l’Institut d’Estudis Catalans. Pel que fa a Catalunya, destaca l’activitat duta a terme pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona així com la realitzada des de la unitat de recerca Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili.
8.-El desenvolupament tecnològic i llurs formes de transmissió van en contra d’aquest “art verbal” a què féu referència en la definició?
No, de cap manera. Aquest desenvolupament tecnològic facilita la difusió dels missatges etnopoètics, de manera que podem trobar, per exemple, acudits, rumors i llegendes urbanes que circulen per Internet amb gran comoditat.
9.-D’alguna manera, un narrador o narradora oral és el suport o forma d’una cultura ancestral en vies d’extinció o de fossilització? Som en aquest punt?
Els narradors i les narradores actualitzen el seu repertori constantment. En aquest repertori hi podem trobar des de temes d’una llarga tradició fins a d’altres de creació més recent. Però, en tot cas, els temes que perduren són aquells que responen a unes necessitats reals i que acompleixen una funció.
10.-Carme Oriol, moltes gràcies. Per acabar, voleu que us narri una acció etnopoètica o, senzillament, voleu que us expliqui un conte?
Els contes m’agraden molt. Són el meu gènere preferit.
Revista n 10. segona època. A foc lent. 2013 p. 11