Tastet de socis
Dues minúscules entrevistes amb idèntiques preguntes que ens presentaran número rere número els socis més antics i els més recents.
Xavi Gàllego
Com et presentaries en una frase?
Sóc un obrer de la paraula en constant procés d’aprenentatge i força complex com per presentar-me en una sola frase.
Vet aquí una vegada… què segueix?
Un món ple d’històries i narracions en el qual, cada conte cercava al seu oient… vols sentir el teu?
Una imatge val més que mil paraules?
Ni de conya!!! Una sola paraula pot evocar mil imatges… o més!!! La informació que ens transmeten les paraules, el to, la intenció, la cadència, els detalls… ens poden portar a recrear mil i una imatges.
Un conte impossible d’oblidar.
Un conte que no té títol. La història de la Caputxeta explicada des de la vessant del Llop ferotge. Va ser el primer conte que vaig explicar en públic.
On seràs d’aquí a 10 minuts?
Continuaré enganxat a l’ordinador, intentant posar al dia el facebook d’ANIN o fent la preparació de la propera contada que tinc.
On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?
Però… si no sé què faré demà!!!!! El que sí que és ben segur és que els contes continuaran, d’una o una altra manera, formant part de la meva quotidianitat i voldria poder-los compartir amb altres persones.
Ens vols dir alguna cosa més?
A vosaltres, narradores i narradors, us animo a continuar batallant cada dia per mantenir i, si és possible, fer créixer la consciència que la cultura en general i els contes en particular, no són cap luxe, ni propietat d’uns quants, sinó que pertany a tothom per igual. És la nostra responsabilitat fer arribar, amb dignitat, el nostre «saber» com més lluny millor.
Rosa Pinyol
Com et presentaries en una frase?
Fa anys i panys em vaig sentir a dir: «xerra, no calla i entreté la canalla». Diria que em va doldre i ara, en canvi, penso que és un substrat a cultivar. M’ho passo pipa parlant, jugant i cantant.
Vet aquí una vegada… què segueix?
… un murri que cada dos per tres es desperta a les quatre, a les cinc es lleva i a sis ja té set però el cantir és buit perquè és nou i, el gran balafiador, encara el deu, si voleu el trobareu al carrer Alfons XI, número 12.
Una imatge val més que mil paraules?
I viceversa, també. Depèn de les emocions i sensacions que despertin. Per defecte jo trio les paraules, però hi ha imatges més que seductores.
Un conte impossible d’oblidar.
«La caseta d’en Tres Botons», un conte d’en Rodari que em té el cor robat.
On seràs d’aquí a 10 minuts?
Coent i covant castanyes, més ben dit, fent-les covar als petits de la colla pessigolla.
On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?
En algun racó de món on pugui dedicar-me aquest ofici, que m’ha atrapat i m’agrada.
Ens vols dir alguna cosa més?
Sí. Estar entre professionals em fa respecte, molt; però alhora m’engresca, és un repte que em fa sentir vital, creativa i imparable. Gràcies per l’acollida a l’ANIN, a tothom, de tot cor.
Revista n 9. segona època. Tastes de socis. 2012 p. 4