UN DIA DE CONTES a la casa GOLFERICH
per Luisa Männel i Sofia Markou
Goethe Institut Barcelona
La col·lecció de contes dels germans Grimm és coneguda arreu del món i ha estat tradüida a més de 160 llengues. Fa 200 anys, l’any 1812, Jakob i Wilhelm Grimm varen publicar la primera edició dels contes per a la infància i per a la llar, Kinder- und Hausmärchen. Aquest aniversari ha estat el motiu per al GoetheInstitut Barcelona d’organitzar el 2 de juny un dia de contes per a tota la família. El lloc de la celebració va ser la casa Golferich, una casa modernista que sembla un veritable castell de contes.
Cada visitant que entrava pel gran portal, de cop i volta, es trobava en un món diferent on apareixien la Captutxeta Vermella, el Flautista de Hamelin, una bruixa, i el Gat amb Botes en persona. Repartits per tot l’edifici hi havia elements de contes: d’una finestra penjava una trena enorme, la de Rapunzel, que es veia ja de lluny; per les punxes de la tanca hi passejaven un munt de ratolins i a la sala d’exposició hi esperava la sabata transparent de la Ventafocs.
Si pensem en contes de fades sorgeixen les imatges de contes de la nostra infància. La necessitat de plasmar els contes tradicionals en imatges és gairebé tan vella com els contes mateixos. Els il·lustradors catalans Ignasi Blanch i el seu alumne Jan Barceló van inaugurar la festa amb una il·lustració en viu, on van unir d’una manera creativa i artística diferents contes i personatges de contes en un gran mural.
Una exposició dins de la casa Golferich convidava a mirar il·lustracions de contes d’artistes dels segles XIX i XX.
En uns tallers de pintura i de manualitats els nens feien córrer la seva pròpia creativitat. Fins i tot podien convertir-se en la seva figura de contes preferida: hi havia disfresses i maquillatge (poques vegades he vist tantes princeses).
Els contes que van reunir els germans Grimm són anònims i van ser transmesos oralment durant molts anys abans d’escriure’ls. Per tant, no podien faltar els narradors, portadors d’un d’ofici molt antic però ben viu. Concentrats i fascinats, petits i grans escoltaven l’Anna Garcia, el Yoshi Hioki, la Susana Tornero, la Monika Klose i l’Ignasi Potrony, els quals s’emportaven els oients a un viatge a altres mons, cadascú amb la seva manera particular d’explicar.
La fixació escrita feta pels germans Grimm es va produir en un moment en què la tradició oral començava a perdre força, però això no ha comportat la pèrdua de força i versatilitat dels contes.
Una forma moderna dels contes la representen les seves adaptacions o versions cinemàtogràfiques. Els visitants tenien la possiblitat de veure diferents pel·lícules, ja fos els contes d’imatges de caire artístic de la Silvia Rudolf, o el teatre d’ombres amb siluetes de paper de la Lotte Reiniger (1899-1981). Tant els grans com els petits van quedar atrapats.
La pel·lícula animada espanyola, premiada amb un Goya, Los cuatro músicos de Bremen i noves adaptacions cinematogràfiques que la televisió alemanya ARD va rodar amb actors coneguts durant els últims anys, van agradar també.
Els Farrés Brothers i el seu teatre de titelles L’operació avi va ser un dels plats forts del dia Grimm. L’avi Farrés torna la vida eterna a les figures dels contes, sens dubte una versió dels contes molt original.
Per a un públic més interessat en els germans Grimm i en el conjunt del seu treball hi havia una exposició biogràfica que documentava el seu compromís polític i la seva tasca filològica. Avui dia són considerats com a precursors i fundadors de les lletres germàniques.
Revista n 8. segona època. Es cou per aquí. 2012. p 20