D’aquells boleros, aquests contes
per Mònica Torra
Fa uns vuit anys que em dedico a explicar contes professionalment, i dotze que dono classes de música, especialment als més petits. Els contes sempre m’han ajudat a l’hora d’ensenyar cançons i ritmes, i és per això que fa temps que he unit la narració amb la música. Però no ho havia provat mai amb adults.
Els boleros, aquestes cançons populars que tracten temes d’amor i desamor, sempre m’han agradat, i em van encendre una llumeta. El Marc, el meu germà, escriu molt bé i té molta imaginació: un dia vam parlar de la idea de fusionar boleros i contes. Vàrem escollir boleros clàssics que ens inspiressin històries humanes. El Marc va aconseguir que els boleros formessin part dels contes que anava creant. Ja teníem l’espectacle a punt, i només em faltava llançar-me a cantar i narrar… La resposta del públic va ser realment encoratjadora. Per acabar-ho d’arrodonir, tothom estava d’acord que s’havia d’acompanyar amb pianista, i l’Ildefons em va fer aquest regal. Va ser una experiència brutal. Mai no havia cantat acompanyada d’un músic!!
La música en directe sensibilitza el públic a l’hora de sentir les històries i tot va adquirint un aire molt més intens, profund i vibrant. I aquesta és la història de «d’aquells boleros aquests contes», un espectacle que barreja la música i la narració, on els contes parlen de les històries que s’amaguen darrere d’alguns boleros, històries d’amors estranys, d’amors impossibles, de passions desenfrenades… totes elles macerades amb un toc d’humor, emotiu i tendre alhora.
Revista n 7. segona època. Menú musical. 2011. p.18
Fes un comentari