L’Índex tipològic de la rondalla catalana, un catàleg de rondalles necessari

L’Índex tipològic de la rondalla catalana, un catàleg de rondalles necessari

per Carme Oriol

Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar un llibre, l’Índex tipològic de la rondalla catalana, que de ben segur interessarà a moltes persones, però d’una forma especial a mestres, narradors, educadors i escriptors. Els seus autors, Josep M. Pujol i jo mateixa, som professors del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i ens dediquen des de fa anys a la investigació en rondallística. El llibre que ara s’ha publicat és el darrer fruit de la nostra recerca en aquest àmbit.

L’Índex tipològic de la rondalla catalana és un catàleg d’arguments de rondalles elaborat d’acord amb les directrius d´un catàleg internacional, The Types of the Folktale, publicat per Antti Aarne i Stith Thompson el 1928, reeditat i ampliat el 1961 (Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia), i ara en fase d’actualització gràcies a la tasca desenvolupada per un equip de la Universitat de Göttingen dirigit per Dr. Hans-Jörg Uther.

Aquest catàleg internacional és una eina de treball àmpliament acceptada i utilitzada pels investigadors en rondallística. Per això, des de la seva aparició s’han anat publicant altres catàlegs, complementaris d’aquest, en molts altres països. La cultura catalana disposa, doncs, des d’ara, d’una eina de treball, internacionalment reconeguda, que permetrà donar a conèixer el nostre ric patrimoni rondallístic tant dins com fora del nostre territori. Les rondalles que hem tingut en compte són les incloses en els reculls rondallístics publicats en forma de llibre en l’àmbit lingüístic català des del 1853 fins al 2001. En total hem buidat 82 aplecs de rondalles, publicats en un total de 113 edicions, que corresponen a la tasca realitzada per 54 folkloristes.

El contingut que trobareu en el nostre catàleg és el següent:

1)    Una introducció, en la qual expliquem: a) quina ha estat l’activitat de recollida de rondalles que han dut a terme els nostres folkloristes en tot el territori de llengua i cultura catalanes durant gairebé 150 anys; b) quina ha estat la investigació duta a terme en el terreny de la catalogació en rondallística tant a nivell internacional com a casa nostra; i c) quins han estat els criteris que hem seguit per organitzar la informació que presentem en el catàleg.

2)    Uns mapes descriptius del territori.

3)    El catàleg pròpiament dit, que s’estructura en els següents apartats: rondalles d’animals, rondalles pròpiament dites, rondalles meravelloses, rondalles religioses, rondalles d’enginy, rondalles del gegant beneit, contarelles, i rondalles formulístiques.

4)    Una bibliografia, que inclou els rondallaris utilitzats (amb indicació de les diferents edicions que han tingut) i una llista d’obres de referència.

5)    Un índex alfabètic, que permet localitzar, a través de títols i de paraules clau, la informació corresponent.

Pel que fa al catàleg pròpiament dit, la informació sobre les rondalles s’agrupa sota el que es denomina “tipus rondallístic”, que és l’“argument genèric” sota el qual poden aixoplugar-se un conjunt de versions que tenen en comú aquest argument. Cada “tipus rondallístic” està precedit d’un número, que coincideix amb el del catàleg internacional Aarne/Thompson. Aquesta unitat de criteri facilita, per exemple, l’arreplega de dades per als estudis comparatius, ja que per exemple, sota el número 700, que descriu l’argument del nostre Patufet, trobarem la referència a moltes altres versions d’aquesta rondalla tan popular a casa nostra i, en general, a tot el continent europeu.

En cada entrada del nostre Índex, en primer lloc hi ha el número de catalogació i, tot seguit, el títol descriptiu en català (i a sota el corresponent en anglès). El títol en català l’hem adaptat, de forma que hem triat la denominació més popular que rep la rondalla en el nostre territori. Per exemple, el número 425C porta el títol genèric de “La Bella i la Bèstia” i el 510A “La Ventafocs”.

Després del títol, hem escrit l’argument genèric de la rondalla, que no es correspon exactament al de cap versió en particular, però que, d’altra banda, les representa totes. La idea és que a través d’aquest argument, la persona que consulta el catàleg hi pugui reconèixer tot un conjunt de versions que tenen un argument similar.

A continuació, hi ha les dades sobre les versions, que es troben agrupades d’acord amb les 11 grans regions en què hem dividit el territori català: Catalunya, Franja d’Aragó, Catalunya del Nord, Andorra, Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, País Valencià, el Carxe i l’Alguer. A sota de cadascuna de les regions, hem inclòs les dades de cada versió: nom i cognom del recol·lector, títol del rondallari, títol de la versió, lloc on s’ha recollit (localitat i comarca), i dades de les edicions (volum, pàgines, lloc d’edició i editorial).

A grans trets, podem fer ara una primera valoració de l’Índex . Des d’un punt de vista quantitatiu, el nostre catàleg conté un total de 546 tipus rondallístics, la gran majoria dels quals corresponen a arguments de rondalles que són coneguts en diferents versions al llarg dels Països Catalans, per la qual cosa, el nombre total de versions que tenim catalogades amb número Aarne/Thompson és molt superior i arriba a les 2049.

El fet d’haver optat per una distribució per regions ens permet veure que la major activitat de recollida s’ha fet a Catalunya, ja que hi tenim entrades 879 versions; a continuació li segueixen Mallorca (415), el País Valencià (291) i la Franja d’Aragó (265); i a més distància el Carxe (56), Eivissa (52), Menorca (41), Catalunya del Nord (26), l’Alguer (18), Andorra (5) i Formentera (1).

Aquestes dades permeten constatar que durant prop de 150 anys, l’activitat de recollida de rondalles ha estat molt important en el conjunt dels Països Catalans, però desigual en els diversos territoris. A Catalunya i a Mallorca ha estat més gran i primerenca que no pas a la resta. Tanmateix, el País Valencià, la Franja d’Aragó i el Carxe han gaudit d’una atenció molt important en els darrers anys i s’han recollit materials rondallístics molt valuosos. Eivissa, Menorca i la Catalunya del Nord tenen una representació més modesta. Finalment, l’Alguer, Andorra i Formentera són les zones on la tasca de recollida ha estat menor i on caldria dedicar més esforços si es vol compensar la limitada representació que tenen actualment.

Les dades del nostre catàleg ens permeten observar que disposem d’un nombre molt important de versions autòctones d’arguments que també són coneguts en altres països. En aquest sentit, la informació del catàleg podrà ser d’ajuda a totes aquelles persones que vulguin renovar el seu repertori rondallístic, ja que tindran ocasió de conèixer versions de diferents zones del nostre territori (penso en els mestres que treballen en una àrea geogràfica concreta i que de ben segur agrairan disposar d’informació que els faciliti la localització de versions d’aquesta àrea).

Des d’un punt de vista pedagògic i narratiu, pot resultar molt positiu utilitzar versions que culturalment siguin properes als oients grans o petits (ja siguin alumnes o oients), i contrastar-les, per exemple, amb versions germàniques o franceses, incloses en els reculls dels germans Grimm i de Perrault, respectivament. Sovint, aquestes darreres versions s’han popularitzat molt gràcies a les traduccions que se n’han fet i a les nombroses adaptacions existents en els llibres de literatura infantil i juvenil, i aquesta difusió ha anat, moltes vegades, en detriment de les versions autòctones.

Des del punt de vista qualitatiu, el catàleg també ens permet analitzar algunes dades significatives que comentaré a tall d’exemple.

El número 333, “La caputxeta vermella”, no surt al nostre catàleg. Aixó vol dir que no hem trobat versions d’aquesta rondalla publicades en el territori català. El fet resulta si més no curiós ja que ens posa de manifest que una rondalla que avui dia pràcticament tothom coneix no ha estat recollida pels nostres folkloristes. És que era tan popular que creien que no calia recollir-la o és que la popularitat li ha vingut de la difusió que han tingut les versions dels germans Grimm i de Perrault en els llibres de literatura infantil?

D’altra banda, el catàleg ens mostra que una de les rondalles més populars a casa nostra és el número 700, l’entranyable “Patufet”. En tenim inventariades 23 versions i la seva distribució és força àmplia. Es troba a Catalunya, la Franja d’Aragó, Mallorca, el País Valencià i l’Alguer. Tanmateix, el nom del protagonista, que generalment dóna nom a les versions, varia molt d’un lloc a l’altre del territori. Se’l coneix, almenys, amb els noms de: Patufet, Cigronet, Garbancet, Gra de mill, Senabret, Cabeceta d’alls, Llagoreta-tomate, Nabet i Trompetet.

En el catàleg internacional Aarne/Thompson, el número 676 porta el títol “Open Sesame”. La nostra adaptació d’aquest títol al català podria haver consistit a catalanitzar la fórmula més coneguda (també en castellà “Ábrete Sésamo”) . En canvi, hem optat pel títol “Obre, Bitzoc!” que correspon a la fórmula que utilitza el protagonista d’una versió mallorquina recollida per Antoni M. Alcover. Potser l’ús de la fórmula no és d’àmbit general, però l’hem volguda reivindicar com una fórmula autòctona, més encara quan es troba recollida també en el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover/Moll.

El número 709 és conegut en anglès amb el títol “Snow-White”. La nostra adaptació al català no ha estat, però, la de Blancaneu (el nom que rep la protagonista en la versió divulgada pels germans Grimm), ja que en les nostres versions orals aquest nom no té tradició. La protagonista de les nostres versions s’acostuma a dir Tarongineta, Tarongeta o Magraneta. Així, nosaltres hem optat per aquest darrer nom, “Magraneta”, com a títol d’aquest tipus rondallístic tan conegut.

Amb aquestes notes he pretès donar una idea de les possibilitats que ofereix l’Índex tipològic de la rondalla catalana , un catàleg que estic convençuda que calia fer.

Nota de la Revista: Aquest llibre que es referencia a continuació es pot trobar a les llibreries de les publicacions de la Generalitat de Catalunya.

ORIOL, Carme; PUJOL, Josep M.

Índex tipològic de la rondalla catalana.

Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2003.Materials d’Etnologia de Catalunya, 2.

Revista N. Núm. 7. Primera època. De boca a orella. Any 2003, pp. 3-5