La niña que creó las estrellas. Relatos orales de los bosquimanos ⎥xam
Selección, traducción y prólogo
José Manuel de Prada Samper
Ediciones Lengua de Trapo S.L., 2001
Col. Rescatados n. 4
“… despreciados por nosotros debido a su modesta cultura material, aniquilados a ciegas y sin misericordia, nos han legado una herencia espiritual inagotable.”
Elias Canetti
Aquest llibre aplega una important selecció de narracions dels bosquimans ⎥xam, desapareguts avui totalment. Els relats van ser recollits per Wilhelm Bleek, filòleg, i la seva cunyada Lucy Lloyd directament de boca de ⎥⎜Kabbo, Diä!kwain, ⎥Han≠kass’o i alguns altres condemnats a treballs forçats o familiars d’ells a Ciutat del Cap, entre 1870 i 1884.
De les seixanta-dues narracions que ens presenta José Manuel de Prada, només algunes semblen susceptibles de ser narrades ara i aquí tal com venen; però en totes i cada una salten guspires directes a la matèria inflamable del narrador (i de tot artista) que les llegeix, il·luminant racons ancestrals, que poden donar pas a una nova mitologia creativa.
L’interès d’aquesta acurada i amorosa presentació de patrimoni etnogràfic va més enllà del cercle de l’especialista en etnologia o antropologia per atènyer qualsevol persona interessada en l’art i la cultura i, sobretot, en la cultura oral. Imatges concretes i formes insinuades de la relació de l’home amb el seu entorn natural i humà fendeixen la crosta de la nostra civilització obrint finestres per on penetra imaginació a dojo. “… como cualquier creación humana de envergadura, …su capacidad para conmovernos trasciende por completo las diferencias culturales.” diu José Manuel de Prada
Gràcies a l’entestament i la valentia de JM de P de treballar a contra corrent durant dotze anys en l’aventura d’apropar-nos aquest ric llegat, en podem gaudir ara. No es tracta d’un llibre per empassarse i desar; demana retornar i rellegir-lo amb tranquil·litat, deixant-se il·luminar per les seves belleses, com feia Canetti: “Debo encontrar candorosamente el camino de vuelta hacia mis bosquimanos, como si no hubiera aprovechado nada de allí…”
“Las gentes de la llanura van a las chozas de sus compañeros para sentarse ante ellas a fumar. Y así, en ellas aprenden relatos. Porque tienen por costumbre ir de visita y es gente a la que le gusta fumar.” ⎥⎜Kabbo
Ignasi Potrony
Revista N. Núm. 7. Primera època. Llibres. Any 2003, p. 17