XI Maratón de los Cuentos de Guadalajara
per Noemí Caballer
Un any més la ciutat de Guadalajara va acollir el ja clàssic Maratón de Cuentos, que aquest any vam disfrutar durant els dies 14, 15 i 16 de juny.
En aquesta edició de la Marató, la màgia va ser el motiu central del festival: “La magia y la magia de la palabra, pues sin duda es mágico el hecho de que unas ondas que viajan por el aire hagan florecer ideas y emociones en las cabezas de los seres humanos. También es mágico que una lengua, la española, sirva para hablar con personas de todas partes del mundo, como tendremos oportunidad de comprobar al escuchar a los cuentistas que este año llegan a Guadalajara procedentes de países repartidos por cuatro continentes.”
D’aquesta manera vam poder veure contes amb màgia: els mags Diego Calavia (Logronyo) i Juan Esteban Varela (Xile) ens van seduir amb jocs de mans i de naips i de paraules, i d’un altra banda amb els contes dels narradors vinguts d’arreu del món, des de Mèxic a Guinea, de Colòmbia a Filipines passant per Cuba i Uruguai, vam comprovar que la possibilitat d’entendre’s amb un mateix idioma és també un fet màgic.
La reflexió sobre el fet narratiu va ser aquest any especialment interessant. A les taules rodones organitzades a la Biblioteca Pública els narradors vam prendre la paraula, el dissabte dia 15 de la mà de Quico Cadaval, José Campanari i Estrella Ortiz amb el tíol: “Aspectos artísticos de la narración de cuentos” vam poder polemitzar sobre la relació entre narració i teatre, la narració i el teatre com a fet escènic (la narració com a fenomen escènic èpic i el teatre com a fenomen escènic dramàtic), … evidentment, les postures estaven enfrontades, els partidaris de la separació de gèneres argumentaven que l’actor “construeix” i el narrador “és”, els que argumentaven en contra posaven l’accent en l’aspecte de posada en escena del narrador. Com sempre succeeix en aquest tipus de debats no vam arribar a cap conclusió, per sort, no hi ha veritats absolutes, però va ser molt interessant conèixer punts de vista diferents. Aspectes col·laterals al tema central van ser: necessitats artístiques del narrador sobre l’escenari (comoditat i silenci), professionalització del narrador, etc …
A la taula rodona del diumenge dia 16, amb el títol “La narración oral en el mundo”, van participar-hi els narradors convidats al Festival de narración Oral, vinguts d’arreu del món però amb el denominador comú de la llengua.
A destacar també la conferència de Javier García Alcolea, assessor laboral, sobre la regulació legal del narrador de contes, que ens va treure d’alguns dubtes importants als que volem legalitzar la situació de ser narrador professional.
Guadalajara presenta cada any una panoràmica molt extensa de propostes orals, amb multiplicitat d’estils, això ens fa reflexionar de que el món del conte, lluny de ser un fenomen aïllat té molt bona salut. A més dels contes al Palacio del Infantado i al teatre, Guadalajara ens va oferir: els maratons paral·lels (d’il·lustració, de fotografia, de ràdio, i de música) tallers, exposicions, cercaviles, contes als centre hospitalaris i als pobles de la província…
A destacar el retrobament amb quantitat de gent coneguda i estimada, el descobriment d’alguns narradors que van ser autèntiques perles dins el Festival (em va emocionar especialment el colombià Nicolàs Buenaventura), i la possibilitat de mostrar el treball propi davant de molts professionals de la narració que és sempre un repte important.
Per a més informació connecteu-vos a: www.1001eu.com
Noemí Caballer
Revista N. Núm. 5. Primera època. Les mil i una. Comentari d’esdeveniments al voltant de la narració. Any 2002, pp. 13.