Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana.
ORIOL I CARAZO, Carme
Valls: Cossetània, 2002
Les narradores i els narradors tenim, pel que sembla, una marcada tendència a posar tot el nostre interès en el text dels contes: aquest m’agrada, em faria peça d’explicar-lo, aquest no ho sé, no m’encaixa en les sessions que porto entre mans, mira que bé, aquest explica ben be allò que voldria dir…I tot això sense ser conscients, sovint, de que el que tenim davant dels ulls no és sinó un missatge etnopoètic.
Etnopoètica: “és aquella part del folklore que estudia les rondalles, les llegendes, els acudits, les parèmies, les endevinalles, les cançons, els grafits…i tants altres gèneres d’un “art verbal” que fins fa pocs anys s’havia transmès sobretot oralment…” diu la Carme Oriol i Carazo en la introducció del seu llibre. I segueixes llegint, vas entrant en la matèria que exposa la autora i vas descobrint que darrera del text del conte s’amaguen estudis que s’enfilen al 1846 i que la literatura de transmissió oral mereix una llarga mirada interessada cap al seu interior. I d’aquesta llarga mirada interessada cap al seu l’interior, els folkloristes, n’han elaborat tot un material que nosaltres, les narradores i els narradors no podem deixar al marge si el que volem és saber més del què ens en hem fet vehicle.
Introducció a l’etnopoètica pot ser un bon manual que ens faci de guia a totes aquelles persones interessades i lligades a l’art verbal (com és el cas de totes i tots els que estem vinculats a la narració), aquesta mena de literatura que omple, sense que ens en adonem gaire, la nostra vida.
Sessi Sitjà
Revista N. Núm. 5. Primera època. Llibres. Any 2002, pp. 20.