“12 hores de contes” a l’Hospitalet de Llobregat
per Montserrat Solanas
Breus comentaris sobre les “12 hores de contes”, a l’Hospitalet de Llobregat, el dia 19 d’abril del 2002, celebrades en la Biblioteca Tecla Sala.
Les sales destinades als infants a qui s’explicaven contes matí i tarda, estaven molt ben guarnides, amb gust i moltes coloraines. Les visites dels grups d’infants escolars van començar a les 10 del matí i foren nombroses. En algun moment es va haver d’improvisar un segon racó del conte, pel gran nombre de petits oïents. I també ens visità un grup de gent més gran –deficients– que escoltaren amb gran atenció els contes i en van gaudir.
Durant tot el dia no cessaren les visites ni les narracions.
La sessió de nit havia de començar a les 9. S’inicià amb un retard que s’arrossegà tota la nit. Es va fer en una altra sala, sense tants guanriments, però ben agençada, i amb una presentadora d’aparença espectacular. Presentava la narració, o la poesia o interpretació que seguia a continuació, improvisant sobre el tema amb enginy i humor.
En general, els narradors foren de qualitat, com ho foren els textos. Contes tradicionals i contes d’autor. Fins i tot hi va haver una petita representació teatral, poesia, un petit article filosòfic… Variants literaris.
La llengua que dominà amb excés a la nit fou la castellana. Possiblement per la presència d’una narradora sudamericana que col·laborà acompanyada dels seus deixebles. No tothom se’n va sentir complagut.
La festa acabava de matinada… personalment deixava el local a quarts de quatre i encara rutllava la cadena de narradors per al poc públic que restava. Val a dir que a la nit l’horari convingut anava totalment desgavellat, com ja he mencionat.
Resumint, entenc que el més important era el tema de la narració i els narradors, i crec que en aquest aspecte es van superar las “12 hores” de l’any anterior. Els organitzadors estan satisfets del resultat. Remarco, però, que el canvi de local (abans es feia la festa a l’Auditori Barradas) ha minvat bona part d’un públic adult que creava un caliu amistós i de complicitat amb els narradors. Una impressió personal… I crec, també, que els programes detallats de narradors, i horaris, haurien hagut de repartir-se uns dies abans per informar degudament als ciutadans.
Montserrat Solanas
Revista N. Núm. 4. Primera època. Les mil i una. Comentari d’esdeveniments al voltant de la narració. Any 2002, pp. 9-10.