JOAQUIM RUYRA I OMS
Joaquim Ruyra i Oms va nèixer a Girona el 1858 però des de la seva infantesa residí a a Blanes que considerà sempre, segons pròpies paraules “la meva història, la meva pàtria, la meva afecció.” La casa pairal dels Ruyra està situada a Blanes.
Per aquest motiu, la població de Blanes ha volgut dedicar l’any 2003 a Joaquim Ruyra, prosista mestre de mestres, assagista, poeta, autor teatral i traductor. Ara fa cent anys que va aparèixer “Marines i Boscatges” l’obra publicada a la revista “Joventut” i que assolí immediatament un gran èxit. Blanes té també previst un itinerari identificador dels principals escenaris de les narracions que es desenvolupen principalment en aquella població. J oaquim Ruyra pertanyia a una família benestant, d’advocats i propietaris. Els inicis de la vocació literària de Ruyra havien trobat un gran estímul amb el seu bon amic Ramon Turró. Junts havien estudiat els escriptors més importants moderns i antics, especialment els grecs que sempre constituïren per a Ruyra “una meravellosa font, model puríssim”.
Joaquim Ruyra va fer estudis de Dret a Barcelona on va conèixer Jacint Verdaguer i Josep Carner, amb qui sempre va mantenir molta amistat. Verdaguer va influir decisivament en que Ruyra adoptés escriure en la llengua catalana. A més, l’ambició literària de Ruyra es desenvolupà en paral.lel a l’eclosió de catalanisme polític i de la Renaixença literària.
A partir de 1890, després d’haver guanyat un premi als Jocs Florals de Girona, quedà incorporat al món de la literatura catalana. Diversos premis s’hi van afegir posteriorment però destacava més com a prosista que com a poeta. Col·laborava en publicacions de l’època i en la revista “Joventut ” (1903) es va publicar el primer aplec de “Marines i Boscatges” que va tenir un gran èxit. (L’any 1920 aquesta obra fou refosa i publicada sota el títol “Pinya de Rosa”.)
La producció literària de Ruyra fins al 1919 és escassa: les col·laboracions esmentades, membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, col·labora eficaçment i activa amb Pompeu Fabra, escriu ponències sobre filologia, és crític literari i gran traductor. Una salut delicada que l’obliga a fer estades hivernals a les illes Canàries i un matrimoni poc reeixit no han afavorit una més gran producció literària, tot i que mai va deixar d’escriure.
Les seves tertúlies a la casa pairal de Blanes adquiriren molta anomenada i van ser centre de reunió de bona part dels intel·lectuals barcelonins de l’època.
Sempre es dedicà amb preferència a la narració curta. En la novel·la llarga no passà mai dels primers capítols. (“La gent del mas Aulet” i “Els dos nansaires”). A partir de 1919, quan es publica el seu llibre “La parada”, Joaquim Ruyra es converteix en el primer prosista del seu temps. Però des dels inicis de la seva activitat literària, Ruyra ja havia fet una notable aportació de llenguatge, la més important després de Verdaguer, en el sentit de rigor i de riquesa, de lèxic i de sintaxi. El seu afany es concentra més en l’exercici estilístic i la pulcritud lingüística, que en la temàtica de la narració. La seva obra caracteritza l’ambientació de marina i de pagesia amb detallisme descriptiu, dialectalismes blanencs, i l’exactitud en el reflex de la naturalesa, d’arrels impressionistes. Ja en el seu temps va ser qualificat com el gran mestre de prosistes i narradors, de Josep Carner a Carles Riba, de Salvador Espriu a Pere Calders i Mercè Rodoreda entre altres. Ruyra va ser un partidari convençut de la normativització malgrat que hi veia un aspecte negatiu per l’adaptació que els escriptors es veien obligats a fer en la sintaxi i l’estil, però lloava aquells lluitadors de l’època (Carner, Ors, López-Picó o Sagarra) que “aplanaven en gran manera el camí dels qui els succeirien”
Joaquim Ruyra i Oms va morir a Barcelona el 1939.
Les seves obres principals:
La Parada (1920) Reedició de Marines i Boscatges (1903) Recull de narrativa curta
Entre flames (1928) Recull de narrativa curta
Amor a prova de bomba (1902), teatre,
El país del pler (1906), poesia
Fulles ventisses (1919) id.
La cobla (1931) id.
La bona nova (1927) teatre.
En Garet a l’enramada (1938) teatre (adapt.)
L’educació de la inventiva (1938) Nucli teòric de la seva tècnica narrativa
Qüestions de llenguatge (problemes de llengua)
Fonts bibliogràfiques:
Espadaler, Anton M.: Història de la Literatura Catalana. Editorial Barcanova,SA 1993
Diccionari de la Literatura Catalana. Edicions 62, 1979
Joaquim Ruyra: cent anys de “Marines i Boscatges”
Serra d’Or, maig 2003 pgs. 18 a 27
Gran Enciclopèdia Catalana Ruyra, Joaquim – Vol. 12
Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, 1978
Montserrat Solanas
Revista N. Núm. 7. Primera època. Llibres. Any 2003, p. 14