Obabakoak
ATXAGA, Bernardo
Barcelona: Ediciones B, 1997
M’agradaria recomanar-vos vivament la lectura o la relectura, pels qui ja ho heu fet, d’aquest llibre. Encara que molts de nosaltres no el podrem degustar en la seva llengua originària, el basc, allò que s’hi diu és realment interessant, encara que hi ha parts del llibre més arrodonides que d’altres, almenys per a mi que sóc, a més de lectora, narradora. Aquesta darrera peculiaritat em fa rastrejar a l’interior dels llibres històries aptes per a explicar i ser escoltades, no només per ser llegides. I, la veritat en aquest llibre n’he trobades algunes que déu n’hi do!
La “Exposición de la carta del Canónigo Lizardi”, per exemple, és una bona història per a explicar, espolsant-ne és clar la forma epistolar i una mica complexa que li ha donat el seu autor. És un relat entranyable i amb un final inesperat, encara que s’acosta molt a fets, històries de vida que més d’una vegada hem sentit explicar en veu baixa com a reals.
“En busca de la última palabra” té contes que es deixarien explicar molt bé, independentment del relat que els emmarca.
I si hi ha algú que, mentre llegeix aquest comentari, creu que no tan sols estic induint a l’apropiació indeguda de relats que no són propis (cosa que fem la majoria dels narradors) sinó que incito a la reelaboració de trames que ja han estat tocades per l’autor del llibre en qüestió, si hi ha algú, insisteixo, que pensa això, li recomano vivament que llegeixi o rellegeixi el capítol intitulat “Método para plagiar” que forma part de la darrera entrega d’aquest llibre excel·lent.
Roser Ros
Revista N. Núm. 4. Primera època. Comentari de llibres: per a adults. Any 2002, pp. 14.