II congrés del llibre infantil i juvenil
Celebrat a Vilafranca del Penedès els dies 18, 19 i 20 de maig del 2001
Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
A la Sala de Sessions de l’Ajuntament de Vilafranca, l’escriptor Josep Vallverdú, President d’Honor del Congrés, presentà una ponència inaugural on destacà els reptes de les noves tecnologies que situen aquest II Congrés de cara a l’exterior. Un refrigeri ofert per l’Ajuntament i la projecció de la pel·lícula “The Island on Bird Street”, van cloure les activitats del primer dia del Congrés.
El dissabte dia 19 es van iniciar les sessions de debats. L’escriptor Uri Olev va llegir-nos la seva ponència en hebreu, que els assistents vam poder seguir en la traducció catalana. La pel·lícula projectada la nit anterior està basada en la novel.la de Uri Olev fruit de les seves vivències infantils al ghetto de Varsòvia durant la invasió nazi. El col·loqui posterior girà entorn la creació literària que les situacions adverses no estimulen si no hi ha talent, tot i que els records de vivències intenses, sobretot en la infància, fan un pòsit valuós per a l’escriptor adult.
La segona part del matí es formà una taula de debat on diverses persones del món literari i editor, van referir-se a la “projecció internacional de la literatura infantil i juvenil catalana”. El predomini de la literatura anglo-saxona que compta amb un màrqueting fabulós; les dificultats de la llengua catalana a València, la manca de suport, la importància que té en la venda de l’obra, l’interès que el tema desperti en el lector potencial… foren les qüestions comentades a la taula. En les intervencions posteriors es comenta la necessitat d’una acció conjunta i de la promoció literària.
A la tarda la ponència a càrrec de Caterina Valriu, presentada per Teresa Duran, tractà de la influència dels clàssics universals en la literatura infantil i juvenil. Tot seguit la II Taula de Debat amb representants de biblioteques estrangeres, van explicar-nos el funcionament de les respectives biblioteques i la difusió de la lectura. Francesc Delgado moderà el debat. Una nota destacada va ser la remarca de la manca d’interès en la lectura en els adolescents a partir de 12 anys i fins als 16.
Un sopar col·lectiu a l’hotel Pere III assenyalà el final del dia. Abans però, es va llegir una acta del II Congrés per la que es demana més suport institucional per a la nostra literatura, acta que l’A.E.L.C. farà arribar a l’autoritat competent.
El darrer dia, diumenge dia 20, la tercera ponència anà a càrrec de Lola Casas, mestra i escriptora que ens acostà molt especialment a Roald Dahl, en les seves facetes personal i professional. Es va referir també a l’adaptació al cinema de les obres de Roald Dahl. En les anàlisis de l’obra i els seus personatges, va intercalar anècdotes sobre el genial escriptor que defensava per damunt de tot el dret dels febles i s’enfrontava a la injustícia. La ponència resultà molt atraient i interessant, viva i trepidant. Lola Casas ha escrit un llibre entorn Roald Dahl que ens fou lliurat per l’organització.
Llegida l’acta del congrés, es formà la III Taula de Debat, entorn de l’adaptació al cinema, el teatre i la televisió, de la literatura infantil i juvenil. Hi van intervenir guionistes, directors i productors, que ens van explicar com s’adaptava el llibre a la imatge, i van justificar la necessitat d’introduir alguna variació del text.
L’organització, l’acollida de Vilafranca, les atencions rebudes, tot va ser motiu d’elogi. Han estat uns dies intensos, de treball i d’emoció, submergits en temes de gran interès, reencontres amb amics i coneixences, i, finalment, l’esperança i la il·lusió d’haver fet un pas més endavant en el coneixement d’un camp i uns temes que estimem.
Conclusions del II congrés de literatura infantil i juvenil catalana: a favor de la lectura
Els assistents al II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, celebrat a Vilafranca del Penedès, del 18 al 20 de maig del 2001, han acordat per unanimitat les següents conclusions:
En primer lloc, celebrem les intencions del govern espanyol per fomentar la lectura .
També constatem amb preocupació com aquestes intencions, en el passat, s’han materialitzat bàsicament en campanyes publicitàries. Entenem alhora que descobrir el lector que tothom duu a dins i potenciar aquesta descoberta és una cosa que no es pot fer sense involucrar-hi els diferents col·lectius relacionats amb la lectura.
El II Congrés ha adoptat com un dels seus temes el coneixement de les campanyes de lectura portades a terme per d’altres països occidentals. En aquesta direcció, els assistents han constatat el fet que als països de llengua catalana i a Espanya en general s’estan portant a terme moltes iniciatives en aquesta direcció que coincideixen amb les que ja es fan a fora. Existeix, però, una diferència cabdal: mentre a l’estranger les campanyes de lectura parteixen d’un finançament institucional permanent i ben coordinat, en el nostre cas depenen del voluntarisme de les persones que les dirigeixen.
En aquest sentit demanem a aquells que administren els fons públics una major coordinació i integració de les campanyes existents.
Les biblioteques, per exemple, ja fa temps que porten a terme activitats de potenciació de la lectura a través de contadors de contes. Aquestes activitats tot sovint no reben un finançament adequat. Un dels pilars fonamentals de la lectura, la biblioteca escolar, no acostuma a gaudir d’un professional que l’atengui, i quan el té l’han de pagar les associacions de pares…
Existeixen també alguns exemples de biblioteques especialitzades en literatura infantil i juvenil, que duen a terme campanyes en solitari amb educadors, assistents socials, centres sanitaris, sense pràcticament cap suport institucional. Per potenciar la lectura és urgent generalitzar aquestes biblioteques i finançar-les adequadament. En el camp escolar constatem a tota Europa una davallada de la lectura entre els 12 i els 16 anys.
Cal potenciar les trobades entre ensenyats i l’intercanvi d’experiències per buscar solucions a aquesta situació greu.
En aquest sentit fóra molt útil cofinançar amb les institucions i col·legis professionals existents trobades permanents que analitzin les transformacions constants de les preferències dels lectors infants i joves i permetin als ensenyants d’adequar-s’hi correctament.
En el camp dels premis de lectors, tornem a constatar-ne l’existència també al nostre país. Cal proporcionar una bona sortida mediàtica a aquests premis abans de gastar grans sumes de diners en anuncis publicitaris.
Existeixen, a la vegada, campanyes de lectura familiar dutes a terme al Regne Unit que convé conèixer i adaptar al cas català i a l’espanyol. El Regne Unit també ha estat pioner en iniciatives de lectura dutes a terme a través dels sistemes de salut pública que no són cares i podrien adaptar-se al nostre entorn. Els alemanys també han creat una fira del llibre no comercial, la d’Oldenburg, que està ajudant a la difusió de la lectura. Cal incentivar la creació de fires semblants.
El sistema potent de biblioteques públiques nord-americà gaudeix d’una bona difusió de les seves llistes de lectura i fins i tot n’elabora d’estiu amb un bon seguiment per part dels lectors.
Aquí també convé aixoplugar amb un finançament més adequat l’elaboració d’aquestes llistes i catàlegs.
Observem una pèrdua progressiva d’espais de difusió de la Literatura Infantil i Juvenil. Cal que els mitjans de comunicació en contemplin la difusió. I que l’administració incentivi aquestes iniciatives per combatre’n la invisibilitat.
Finalment, hem de destacar algunes campanyes de trobades entre autors i lectors a biblioteques (Campanya Al vostre gust) i a escoles i instituts (Campanya Itineraris de Lectura), totes dues creades per la Institució de les Lletres Catalanes. Aquestes campanyes han donat bons resultats, però es troben limitades a recursos públics exigus.
Convé institucionalitzar campanyes de lectura i trobades amb autors de forma permanent i més dotada, de manera que puguin integrar un ventall més ampli d’autors, d’escoles, de biblioteques i clubs de lectura. És imprescindible que l’administració creï fons públics permanents per a la difusió de la lectura i no solament campanyes puntuals.
Els congressistes reclamem, per tant, una major atenció a tot el que ja s’està fent. Ens trobem en un moment històric nou en el qual aquest país és prou madur i té gent amb prou iniciativa i prou nivell per afrontar aquest repte. Només a través del diàleg i l’atenció a tots aquells que estimen i fan estimar la lectura podem fer créixer el nombre de ciutadans que descobreixin el plaer intens i perdurable que proporciona un bon llibre.
Vilafranca del Penedès, 20 de maig del 2001
Revista N. Núm. 2. Primera època. Notícies d’esdeveniments. Any 2001. P. 10-12