Les mil i una

Revista n, número 10. Solstici d'estiu del 2005.

Festival Internacional de Oralidad,
los cuentos y los cuenteros (México DF)

“...Órale, órale, cómprele, cómprele, que son sólo dos pesos, compre “hiel de toro” que cura los dolores de juanete, los pies de atleta, los amores contrariados, las suegras pesadas, los malos espíritus, las mordeduras de perros rabiosos, tarántulas envenenadas, mamíferos ponzoñosos. Compre ungüentos de artemisia para aumentar la libido, estiércol de sórex para las alopecias, vinagre de ortigas y abrojos para la expulsión de los cálculos..., no se lo dejen perder señores y señoras, cómprele, cómprele...”

(Mèxic DF, Mercado de Sonora, 12 d’abril de 2005)

Així és Ciutat de Mèxic, així i de mil altres maneres, el DF el configuren molts móns barrejats en una sola i surrealista ciutat.

Al mercado de Sonora vaig sentir magnífics oradors, “culebreros” capaços de vendre qualsevol cosa, capaços d’atreure l’atenció de tothom. Una autèntica lliçó magistral d’oralitat.

Vaig tenir el plaer de participar en el “II Festival Internacional de Oralidad de México” del 8 al 25 d’abril.

Quan una viatja fora s’adona més dels diferents móns que hi poden haver dins d’un món tan petit com el nostre, el dels contes. A Mèxic DF hi estàvem convidats gent d’arreu : Veneçuela, Colòmbia, El Congo, Equador, Cuba i Espanya. I tots proveníem de llocs diversos, la majoria del teatre tot i que el congoleny Bretrand Zoutani prové de la tradició griott.

La manera d’enfrontar una sessió, el posicionament davant del públic i davant del conte, va ser molt i molt diferent d’uns narradors a altres. Hi havia qui explicava històries al més pur estil “stand up comendy”, qui directament recitava un fragment d’una obra de teatre, qui necessitava que el públic
estigués en penombra, els que explicaven contes a través d’un personatge, i hi havia qui explicava contes i prou. Tota una variada gama d’oralitat i enfrontament davant del fet narratiu.

Els espais on el conte va ser present van ser tan variats com variat el tipus de narradors: tramvies, places, auditoris, ràdios, escoles, universitats, barques, jardins, llibreries, centres culturals, bars, museus ...

El festival es va completar amb un fòrum teòric on es van exposar, a manera de conferències, diversos aspectes relacionats amb el món del conte, principalment a Mèxic.

Personalment penso que és molt enriquidor veure realitats tan diferents a la pròpia i aprendre de tot el que veus, sents, escoltes i olores.
Mèxic va ser un autèntic plaer per als sentits.

Noemí Caballer