 Es permet la difusió dels textos d'aquesta revista, sempre i quan se'n mencioni la font. |
I de postres, un conte Revista n, número 11. Solstici d'hivern del 2005. |
|
Elefants Carles Cano Fa molts, molts anys, els elefants vivien al cor d'Àfrica. Vivien feliços, dic, menjant les seues fulles i la seua herba, anant d'ací cap allà, armant unes polsegueres de campionat i veient pacientment com creixien els seus ullals. Un any però, una terrible sequera caigué sobre el seu món, una sequera tan perllongada que assecà els rius, els llacs i les fonts, agostà les praderies i va fer morir tots els arbres. Molts elefants s'assegueren i es lliuraren a la seua sort, perquè es pensaven que el món s'havia acabat. Altres feien voltes embogits envestint qui es creuava en el seu camí. La majoria volia fugir, escapar, però no sabien cap a on pegar. Un dia, un vent boig va portar un aire salí que feia olor d'algues podrides, de llunyania, de salvació. Aquell vent embriagador els feu emprendre una llarga marxa que els va portar fins aquella immensitat salada. A partir d'aquell moment, poc a poc, els elefants s'anaren repartint pel món i es va establir una fecunda relació entre ells i el mar. Aquestes són algunes de les moltíssimes històries que els van succeir als elefants des que coneixeren el mar. La primera vegada La primera
vegada que un elefant va veure el mar pensà: Una llegenda Conta la llegenda que un elefant que passejava per un penya-segat un dia de tempesta, se'l va endur un cop de mar. Fou una onada tan forta que li arrencà les orelles i la trompa i li va girar els ullals a l'inrevés. Malgrat tot, l'elefant va sobreviure i a més a més aprengué a nedar tan bé que les potes se li transformaren en aletes. Ara que la seua família i amics no podien veure'l, va fer realitat un dels seus somnis: deixar-se bigoti! Es així com nasqué la primera morsa. Tradicions Un elefant capità d'un vaixell, contravenint la tradició i les lleis del mar més elementals, fou el primer en abandonar la seua nau quan s'enfonsava. Però d'aquesta manera, el navili, alliberat del pes, va emergir de nou a flor d'aigua i pogué reemprendre la travessia amb gran alegria i gatzara dels viatgers.
Una elefanta marina i un elefant africà es conegueren per la secció de contactes d'una revista de zoologia, iniciant una llarga correspondència amorosa. Però les cartes que escrivia l'elefanta de la mar arribaven xopes i amb la tinta estesa, i les de l'elefant africà arribaven sempre socarrimades pel sol i les lletres tampoc no podien distingir-se, de manera que al final decidiren passar al més pràctic, és a dir, parlar-se per telèfon. Llavors s'adonaren que s'havien fet una idea equivocada l'un de l'altre, i que llurs cartes tenien molta més intriga i enjòlit, i van decidir deixar-ho córrer.
El primer elefant que arribà a Amèrica no va plantar una creu a la platja, ni va canviar quincalleria amb els indis sorgits de la jungla, ni pronuncià els mots famosos: "Prenc possessió d'aquestes terres en nom de Ses Majestats els Reis Catòlics", ni res d'aquest estil. En realitat no va dir res de res, perquè era un elefant desclassat i l'importava un rave ser el Cristòfor Colom dels elefants.
Si els elefants haguessen patentat el meravellós invent del ventall, que ells descobriren i desenvoluparen, a hores d'ara serien immensament rics.
Un elefant pescador pescà una balena. Es quedà molt sorprès, car mai no havia sentit parlar de peixots tan grossos. Però també la balena, per la seua part, es quedà molt sorpresa, ja que mai no havia sentit parlar de pescadors tan grans. L'elefant no sabia que fer-ne d'un peix tan enorme i la balena se n'afluixà d'empassar-se aquell pescador tan colossal, de manera que cadascú va girar pel seu camí. Els elefants mai no s'empassaren la història del peix tan gran com un elefant: "Exageracions de pescador" -deien. I les balenes, pel seu cantó, tampoc no es cregueren mai la història del pescador tan gros com un balena: "Exageracions de sardina" -van dir. Perquè com tothom de la mar sap, les sardines són proverbials mentideres. Canvis d'imatge Un elefant pirata excessivament preocupat per la seva imatge es feu arrancar un ullal i el substituí per un de fusta, amb tan mala fortuna que li van posar una mimosa encara verda i, a la primavera, tot d'una, se li omplí de branques verdes i flors grogues. La tripulació li perdé el respecte i es convertí en la riota dels set mars. Acabà els seus dies fent de dependent en una floristeria, feina que, al capdavall, estava més en consonància amb el seu tarannà.
Un elefant que coneixia el conte de Hansel i Gretel, se'n anà a passejar per la gran ciutat. Com que no volia perdre's i no tenia butxaques per a guardar-se les pedretes, se li va ocórrer que podria deixar una bonyiga a cada cantó que girara. Va ser una idea desastrosa, perquè la invasió de mosques va ser tal que les mosques de tot el país pogueren descansar la cua durant mig dia. A més, la seua estratègia no va servir de res, perquè com era una mica maldestre, en intentar desfer el camí, va xafar l'última bonyiga, esvarà, pegà tres voltes de campana i deixà petjades per totes les parets i el terra. Quan pogué alçar-se, va trobar-se amb que no sabia quina era la bonyiga bona. El van trobar plorant desconsolat perquè s'havia perdut i amb una colitis aguda. Una aposta Un elefant gegantí i jugador va apostar amb un altre que era capaç de beure's tota l'aigua del mar. Quan ja quasi se l'havia empassada tota i estava a punt de guanyar l'aposta, es va adonar que s'havia empassat una ostra i va retornar tota l'aigua una altra vegada al mar. -Puagggggggssss! No se com li poden agradar a algú eixes coses crues!-, digué amb cara de fàstic. Va pagar l'aposta i se'n va anar. Escurçant distàncies Un elefant va aixafar una formiga sense voler i li trencà una pota. No sabia què fer ni com disculpar-se i, en compensació, se li va acudir convidar-la al ball de Carnestoltes dels animals. La formiga acceptà amb la condició que li regalés sabates de taló d'agulla. -Per compensar l'altura-, aclarí, coqueta. Ceguesa d'amor Una boa miop s'enamorà de la trompa d'un elefant. Tots els dies a mitant vesprada, anava a festejar-la i s'abraçava a ella. L'elefant la deixava fer perquè li sabia mal desil·lusionar-la i únicament se l'espolsava de damunt quan es posava excessivament fogosa. La boa prenia aquelles batacades com a prova d'amor i totes les vesprades tornava. Un dia les seues companyes volgueren traure-la del seu error i li van dir la veritat. Ella els contestà, quasi sense immutar-se: - I què? No diuen que l'amor és cec? Orgull de nissaga Un elefant inventor inventà una màquina capaç de convertir un elefant en una persona. A tots els elefants a qui proposà provar-la els paregué una idea tan destrellatada que ell mateix, convençut de la inutilitat del seu projecte, la portà a fer-ne ferralla. Atavismes De manera inexplicable i inexplicada, els elefants tenien una por atàvica, cerval, i horripilant als ratolins, fins que un elefant, sense adonar-se'n, en va aixafar un i l'esclafà. Des d'aquell dia i per raons perfectament explicables, són els ratolins els qui tenen una por atàvica, cerval, i horripilant als elefants. Un elefant cinèfil Un elefant anà al cinema a veure Dràcula. Quan va eixir, es va dir a si mateix que si un subjecte amb uns ullals de poc més de cinc centímetres era capaç de causar aquell atac d'histèria col·lectiva, què no seria capaç de fer ell, amb uns ullals de més d'un metre. Així, doncs, es va fer confeccionar una capa negra amb el folre de setí roig, s'empolvorà la cara de blanc i es tacà els ullals amb baies roges del bosc. Així caracteritzat, es llançà a la nit africana. Estigué a punt de provocar un catàstrofe, perquè quan els membres de la seua bandada el van veure aparèixer amb aquesta fila, fou tal l'atac de rialles, els revolcos i els cameigs, que alçaren un núvol de pols que va cobrir tota Àfrica central durant tres dies. Amb pols fins a les celles i mort de riure ell també, prometé prendre's la seua afició cinematogràfica més a la lleugera.>
| |
|
|
