número 03
número 02

número 01

segona època
versió imprimible
solstici estiu 09

ES COU PER ALLÀ

Biblioteques sense fronteres

Per Oriol Toro

"Hi havia una vegada un vaixell que navegava per l'Atlàntic carregat de llibres i de contes, i no exagero si us dic que en duia 7.000! Els nens que havien participat a la campanya de recollida de llibres van ser tan generosos que el pobre vaixell havia de vigilar de no enfonsar-se! Va tenir penes i treballs per arribar a bon port, i fins i tot es va perdre, però, finalment, va arribar a... Nicaragua." 

Aquest és un dels contes que expliquen els narradors de la companyia Vivim del Cuentu, formada per la Noe, el Pepo, la Bet, l’Oriol, l’Inyaki, la Maria i el Caste. Però aquesta vegada es tracta d’una història real, en què s’explica un projecte solidari molt interessant que conjumina l'amor als contes i als llibres amb la voluntat d'aportar un granet de sorra per millorar la vida d'altres persones en altres latituds. Així doncs, a banda de la feina d’explicar històries que fan per tot el país, els membres del grup dediquen una bona part del seu temps lliure a muntar biblioteques infantils en poblacions sud-americanes mancades de recursos educatius adreçats als més petits. Ja n'han creat dues, una a la població de El Alto, a Bolívia, l'any 2006, i l'altra a Estelí, al nord de Nicaragua, al 2008. Actualment ja estan començant a pensar on faran la següent l’any 2010.

Els de Vivim del Cuentu pensen que no és possible la infància si no hi ha contes que eduquen, que fan pensar, que transmeten valors. Amb la col·laboració de molta gent a través de la campanya "Un llibre, un euro" —el llibre per engrossir la biblioteca i l’euro per finançar el projecte—, el grup ja ha enviat més de 10.000 llibres en els dos centres que els mateixos narradors han ajudat a condicionar. Una iniciativa que ha fet feliç centenars d’infants bolivians i nicaragüencs, que tenen ara un espai digne i ben proveït on poden estudiar, aprendre i alhora passar-s’ho bé.

“Els Vivim del Cuentu van marxar després d’un mes de treball deixant molt més que una biblioteca, deixaven llibres, contes, imaginació, somriures i il·lusions a tots els nens i nenes que des de llavors visiten la biblioteca dia a dia.”