La llista bull

Per Blai Senabre.

Sí, tot anava bé, la llista-olla feia xup xup, a foc lent, com es couen les coses bones. Havíem passat l'assemblea, ens arribaven notícies de publicacions de contes, de pàgines web precioses, benvingudes als nous socis, felicitacions nadalenques i bons desitjos per a l'any nou, el dos mil nou i per a novetat, novetat, la notícia del naixement del segon fill de la Noemí, en Mauro i tot el seguint de felicitacions i alabances; i la llista-olla seguia fent xup xup, i aplegaven més felicitacions, aquesta vegada per l’arribada de la revista a les bústies fins i tot de Sudàfrica, i demandes de contes i respostes adients, i lloances per la contada a Can Brians muntada i coordinada per la incombustible Margarita, i tot un màster per donar-se d'alta a hisenda de la mà de l'Ós Mandrós acompanyat d'alguns trucs compartits, i demandes de llegendes, i presentacions de llibres, i l’obertura d’un nou espai de narració a Granollers....

Sí, tot anava bé, vam passar la Laia amb moolt de fred que vam poder calmar una miqueta gràcies a unes meravelloses bates vermelles que ens van facilitar des de l'organització de les festes. Ara que ho pense, estaria be que algú s'animara a fer un article sobre el vestuari dels narradors.

Sí, tot anava anant be i quasi sense voler, gràcies a un correu reenviat des de cuentistas, es va originar un debat supermegainteressant al voltant de la fiscalitat i, sobre tot, de la pasta, del que hem de cobrar i del mínim que es necessita per a viure del cuento; i es va parlar de preus i de catxets i la Guadalupe va proposar, amb no gaire èxit per cert, que s'engegaren de nou les tertúlies començant per aquest tema, i es van proposar possibles reunions per a tractar-ho i es va parlar de narradors novells i de consagrats, de professionals i amateurs i reflexions molt interessants i... i... i... a poc a poc es va diluir i va quedar en no res. Ara que ho pense, ningú no s'animarà a fer un document-resum-dossier recollint totes les coses tan interessants que van ixir en el debat?

Sí, tot seguia anant bé? NO! La llista es va tornar boja i va començar a enviar els correus repetits 3, 4, 6... fins a 20 vegades enviava un mateix correu. Sincerament jo crec que li va semblar tant interessant el debat que el webmaster no volia que ningú es quedara sense llegir ni un correu però va ser una bogeria transitòria i tot va tornar al seu lloc.

Sí, ara sí, tot anava bé de nou, arribaven demandes de narradors per a sessions, i agraïments pel suport donat, i invitacions per a espectacles, i demandes internes d'ajuda en recerques, i un altre naixement a l'Anin, el d'Aitana, la primera filla d'en Blai, i més felicitacions i ànims i poemes i llàgrimes d'alegria del pare, i la creació de grups de “cuentistes” i l'obertura de més espais de narració per a adults i la convocatòria per a un nou projecte d'Anin: Terra de Contes a la Fira Màgica de Santa Susanna. I de sobte comencen a sentir-se esclafits dins de la llista-olla i el xup xup desapareix i tot són crits i es trenquen les vestidures i donde dije digo digo Diego i algú buscava oftalmòlegs barats i apareix la crucifixió.... QUÈ PASSA? Res, tranquils, no passa res, tot ha sigut un malentès, una interpretació errònia d'una convocatòria que volia ser diferent i graciosa.

Sí, tot torna a anar bé la llista-olla torna a fer xup xup i arriben demandes de col·laboració d'investigadors, i informació de festivals, i la presentació del RondCat, i reportatges a la ràdio, i s'engeguen programes de ràdio i s'editen llibres de socis i arriben valoracions de bolos particulars i més. I més...

Sí, tot va bé, la llista segueix fent xup xup, a foc lent, com es couen les coses bones.