això era i no era...

S’aigo, es vent i sa vergonya

Un dia aquests tres se toparen i feren una conversada molt llargaruda.

Com s’hagueren de separar, varen dir:

-Mos hauríem de tornar veure qualque pic.

- Mirau –diu s’aigo*-: a mi sempre me trobareu en es llocs més baixos.

-I a mi –diu es vent- sempre és segur trobar-me a la fuia de poll** o d’om.

- Idò***, a mi -diu sa vergonya- no sé si me trobareu si mos separam, perquè qui me perd una vegada, ja no em torna a trobar.

*l’aigua
**fulla del pollancre
***Doncs