El correllibres proposa

Aplec de rondaies mallorquines
Per Jaume Viladric

Voleusaberundescobriment?

Sabíeu que Joan Amades es va basar en la versió d’Alcover per redactar El Príncep corb? I també amb la d’El rei Franquet, de set pams d’orelles, que podia dormir dret. I també en moltes altres.

Envoleusaberunaltre?

Sabíeu que l’origen de la rondalla dels Set ceros és un dels més antics, el trobem al segle XIII abans de Crist (sí, sí, abans) a l’Egipte faraònic, que va passar a Grècia i en acabat a la joia de Les mil i una nits, per arribar a moltes altres llengües. I fixeu-vos com queden: Los dos toritos, Dodici buoi, Los hermanos toros, Els set isards, i Sette colombi entre d’altres versions.

Isienvoleu,unúltimdescobrimentmés.

És curiós veure com En Joanet de sa gerra s’assembla a L’anguila parladora i a De com va ser creat el mussol, però també a En Janàs de la Bota i a La col que arribava fins al sol. El mateix motiu amb títols diferents segons els sedassos de la gent.

Usdiconl’hefet

Tots aquests descobriments apareixen ordenadament abans i després de cada rondalla, al llarg de les més de 80 recollides en una edició de luxe i en 4 volums 1, que fa goig tenir a les mans i és un regal per als ulls, per la seva polidesa i les seves il·lustracions.
Hi ha un bon treball de recopilació, ordenació i anàlisi de bona part de la paperassa d’Antoni Maria Alcover: anotacions, llibretes, esborranys, informadors... dins d’un marc erudit estructurat segons la nomenclatura tipològica de les rondalles. En definitiva, són 3 llibres per llegir a poc a poc i per comparar, i recordar, i gaudir dels detalls. Per aturar-s’hi, i pair-los lentament 2.

Peròjosócelguardiàdels3llibres

Em toca dir que ara els tinc jo i que qui me’ls demani, quedarem i li donaré aquest tresor mentre (si té temps) prenem una cerveseta i xerrem. Però la veritat és que desitjo que no ho feu. O si més no, que trigueu a demanar-me’ls perquè pugui allargassar les estones que em passo amb aquest pou de saviesa mil·lenària cultural i lingüística.
Per cert, i de la llengua? Què us diré! Una pura delícia per als qui mengem lletres i alimentem el nostre lèxic. Resulta que totes les rondalles, expressades en un català molt polit, que fa goig (i en mallorquí, és clar) van acompanyades de les versions populars, de carrer, dels informadors tal com la van donar al recopilador. És en aquestes lecturetes que un s’adona nítidament de com la llengua és un mirall del nostre món. Hi ha expressions per sucar-hi pa: un dia se desavenen, i ell li diu dona d’aigo. Ella agafa’ls nins, s’enfonya dins es pou, i no la veren pus. Jo hi vull afegir que al cel mos vegem tots plegats. I quan sigui el moment, si Sant Pere me’ls deixa passar hi duré aquests tres volums dins la maleta.

1. El correllibre en té tres^
2. Qui ho desitgi pot llegir, sense les anotacions, totes les rondalles d’Antoni Alcover en els 24 volums de l’editorial Moll de Mallorca, titulats Rondaies mallorquines.^