El secret de la picada
Per Jaume Viladric

Glups!

I com començaré la sessió?

No ho sé...

Després d’haver treballat força la preparació d’una nova sessió de contes, ens podem preguntar com hem de començar-la, no ho tenim clar, ens atabalen els dubtes i podem decidir que ja ens en sortirem quan siguem davant del públic.

Bufa!

Fugint de voler donar lliçons a ningú (a més, aquesta secció no té aquest objectiu) us vull fer arribar el meu secret personal de la picada.
Per a adults, ho treballo així i em funciona, em sento còmode: Per trencar el silenci inicial, permetre fluir els nervis i captar l’atenció de la gent, quan surto a escenari començo directament amb una petita narració (d’un minutet més o menys) que he triat convenientment en relació al tema de la contada. Tot seguit em presento, inicio el fil conductor, (això és un altre secret, un altre dia en tot cas) els dono la benvinguda i enceto la resta de narracions.
Per acabar (això també té secret, però el deixo perquè en digueu la vostra al proper secret de la picada) acostumo a acabar amb un senzill gràcies.

Voleu compartir el secret de la vostra picada amb nosaltres?
Envieu-nos-el a revista-n(at)anincat.org.