Es cou per allà

Un dralha per viure
per Patric Rochedy i Jaume Viladric

Al Llenguadoc hi ha hagut durant la primera setmana d’agost, una curiosa experiència: una trentena de narradors i narradores han anat de poble en poble, tot fent una caravana, intercanviant narracions per allotjament; com els nòmades, com la gent de circ, com els joglars, com feien temps ha gran quantitat de companyies ambulants de teatre i titellaires per aquest món.

En Patric Rochedy, que n’és l’ànima del projecte, em comenta satisfet i cofoi quines són les sensacions que més els han marcat:

Primer de tot, gràcies. Gràcies per acollir-nos, a nosaltres, els trenta narradors i el seu equip tècnic. Gràcies per haver haver-vos adaptat en  aquesta ètica de l'intercanvi senzill: el de la paraula contra l'hospitalitat. Des del primer contacte heu manifestat el vostre acord i el vostre entusiasme sobre aquesta manera de trobar-nos:  escoltant aquesta paraula narradora del conte, i anar verdaderament més enllà de les aparences.

Nosaltres, narradores i narradors d'una desena de cultures diferents (francesa, belga, congolesa, italiana, libanesa, algeriana, occitana, irlando-americana, espanyola, quebequesa...) hem decidit caminar pels camins a l’encontre dels qui tenen (o no tenen) l'ocasió d'escoltar la paraula del conte. La paraula d’aquests famosos avantpassats que van ser en països de llengua d'oc, els trobadors, i que encara ens guien. La seva paraula, una paraula poètica i social,  va ser la d'un compromís per a una societat justa, equilibrada, respectuosa.

Les paraules de Pèire Cardenal “S'ha tornat un ús honorar el ric i menysprear el pobre, i que faci més festins aquell que doni menys, i que es facin senyors els grans traficants i que s'esculli el traïdor i que es destitueixi el just” ressonen en nosaltres, però també les de Vesc d'Ussel i de Maria de Ventadorn «Us preguntaré si la dama ha d'actuar amb peu d'igualtat amb el seu amic així com ell ho fa amb ella...vos reconeixereu que són iguals i que l'amant no deu res a l'altre si no és per amor, entre dos amics no hi ha d'haver un superior a l'altre».

Però els pastors dels quals seguim els dralhes (els camins) són també els nostres padrins. Durant molt de temps, els seus camins van ser camins que els proscrits de tota mena i de tot arreu prenien per fugir i anar a terres mes hospitàlaries, terres obertes al pensament i a la paraula diferent. I els pastors, gent de la natura, també van ser ben sovint aquells que van oferir ajuda i assistència als que fugien, sense importar-los la vida d'aquests vianants furtius. Volem que aquests dralhes que manllevem siguin camins de resistència, enlloc de camins d'exili. Camins de creació, camins de propostes i us convidem a deixar l'emprenta de les vostres passes en aquests camins de vida.

Nosaltres, narradors i narradores que hem emprès aquesta marxa, som aquí per contar-vos aquestes històries, aquests contes que ens importen i que expliquem amb el cor a la mà. No som aquí només per fer somiar, som aquí per tornar a donar a cadascú la seva paraula, ja que el conte és el nostre heretatge, la nostra memòria comuna, sigui quin sigui el nostre color de pell o el nostre nivell tecnològic. Ens toca a tots, a vosaltres i a nosaltres, crear en cada moment aquests actes humans, poètics i polítics, donar la mà a l'altre, no honorar el pobre i menysprear el ric però sí procurar que es posi fí a l'individualisme forassenyat, al regnat dels diners i de l'exclusió de l'altre, per donar lloc a una verdadera societat on cadascun dels seus membres pugui viure en pau i tranquil·litat amb el món que l'envolta.

La paraula del conte és portadora de la història que desperta, portadora de la vida del món, i aquesta vida, aquesta força és més gran que nosaltres i tenim el deure de fer tot el que sigui per ajudar-la a créixer. I és tots junts que ho aconseguirem. Bon vespre a tots i a totes! I bon vent sobre els dralhes de la vida!!

Per dur a terme aquest bonic projecte, que ratlla una filosofia de vida determinada, han hagut de demanar una bona ajuda econòmica. I els han sortit ajuts pertot, nombroses persones els han enviat xecs perquè trobaven magnífica la idea de la Marxa dels contaires.

En Patric afegeix que els bons resultats de les anteriors edicions (en porten dues) els han empès a programar-ne més. I ja en tenen fins al 2012: el 2009 a les Cévennes i les terres aveyronnaises; el 2010 els Pirineus i el País Basc; el 2011 d'Espanya al Marroc; el 2012 de Tuníssia a Sicília.

Jo em pregunto si hi hauria algú que s’animés a exportar aquesta experiència per les terres de parla catalana. Ha de ser molt bonic veure aparèixer la caravana de contes prop de casa, havent tingut notícia de la seva arribada, i veure-la marxar, com feien els joglars de l’edat mitjana, després d’haver-se aturat en un temps en què qui mana no són els diners sinó la paraula i la màgia dels contes. Gràcies a tu, Patric.