Es cou per aquí

Trobada de contacontes
dels Països Catalans
Per Imma Pujol

Enguany ja fa dotze anys de la 1a Trobada de contacontes. I d’aleshores ençà ja en portem set!

Encara recordo la conversa telefònica amb la Isabel Reynal, ànima de les dues primeres trobades, qui des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Pont de Suert em convidava a participar en aquella primera trobada que havia de tenir lloc el 14 de setembre de 1996. La proposta era d’allò més engrescadora: durant una jornada narradors vinguts d’arreu dels Països Catalans contarien contes per a xics i grans en diferents espais de la vila. A més a més dels contes, també hi hauria un espai adreçat a la reflexió i a l’intercanvi d’experiències entre els narradors.
No em vaig fer pregar gens ni mica i el dia assenyalat vaig fer cap al Pont de Suert. Jo i deu narradors més: la Montse Bassolas (Maresme), el Jaume Centelles (Barcelonès), el Carles Cano (País Valencià), la Mercè Escardó (Vallès Oriental), la Sònia Fernàndez (Vallès Oriental), el Lluís Ganduxer (Barcelonès), el Ferran Martín (Barcelonès), l’Àngels Ollé (Tarragonès) i la Roser Ros (Barcelonès).
Com bé deia el programa de mà “…explicar contes necessita dues coses imprescindibles: els narradors i els qui els escolten. La primera ja la tenim i la segona depèn de tots nosaltres …” I així fou, la 1a trobada va tenir una bona acceptació entre els vilatans i van convertir-la en tot un èxit. Per als narradors també ho va ser, sempre resulta enriquidor tenir l’ocasió d’escoltar els contes i experiències d’altres companys.

Per a aquella vila organitzar aquella primera trobada va comportar tot un esforç de coordinació i vam haver d’esperar dos anys més per rebre de nou la invitació per a participar en la que seria la segona trobada. La filosofia era la mateixa, es va convidar altres narradors i es van ampliar actes en d’altres espais. Com sempre en acabar la jornada vam marxar tristos però amb l’esperança que ben aviat ens tornaríem a retrobar al Pont de Suert.

Però els anys van anar passant i tot semblava indicar que aquelles dues flors no farien pas estiu. Fou l’any 2002 quan vaig pensar en la possibilitat de traslladar la trobada en algun altre indret dels Països Catalans donant continuïtat a aquelles dues edicions que van néixer amb tanta empenta. El primer pas fou comunicar la meva intenció a la Isabel i després a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Pont.

Vaig posar fil a l’agulla i vaig plantejar aquesta opció a l’Ajuntament de Torredembarra (Tarragonès), que van acceptar de molt bon grat la proposta. Vull agrair en aquest punt el suport, l’ajut i empenta d’en Jordi Colomer, persona sovint a l’ombra de molts projectes compromesos amb la llengua i cultura del nostre país, qui em va esperonar a dur a terme aquest projecte al municipi torrenc.

L’any 2003 Torredembarra prenia el relleu al Pont organitzant la 3a trobada de contacontes amb molta il·lusió i ganes. Aquella tercera edició veia la llum el 9 i 10 de maig gràcies al regidor de cultura torrenc, Gerard Ciuró, al suport del Consell Comarcal del Tarragonès i a la col·laboració d’ANIN.

La filosofia, que es podia resumir en cinc punts, es mantenia i reforçava:
.fer conèixer i recuperar la tradició rondallística catalana,
.recuperar i enfortir l’oralitat,
.recuperar l’antiga tradició de contacontes,
.difondre la cultura i llengua catalana,
.oferir un punt de trobada entre professionals.

A diferència de les trobades anteriors s’augmentaven el nombre dies i el nombre d’actes ampliant-los a diversos públics (avis, escolars, adults, públic familiar..) i a nous espais (escoles, instituts, residència d’avis, biblioplatja, places, castell…) sempre cercant d’implicar el màxim de torrencs en tots els actes programats. Sense oblidar-nos mai d’adreçar un petit espai a la reflexió convidant especialistes de la talla de la Carme Oriol, l’Àngels Ollé o en Joan Soler i Amigó. Tot i això, el comentari general entre els narradors era la manca de més espais de reflexió i d’intercanvis d’experiències. Aspecte a tenir en compte en les properes edicions.

I van anar passant els anys i la trobada tornava puntual el mes de maig intentant sempre de convidar els millors narradors i especialistes de la matèria dels Països Catalans. En cinc edicions van passar per “la Torre” (com l’anomenen els seus vilatans) més de 50 narradors vinguts d’arreu: des de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Perdoneu-me que no us citi a tots però sí que vull recordar el pas per la 6a trobada de l’estimada i malaurada companya Yolanda Sin que els qui no la coneixíem vam tenir l’oportunitat de gaudir dels seus contes i de la seva afectuosa companyia.

Trobada rera trobada el Patronat de Cultura de l’Ajuntament feia un esforç per millorar-la cercant la implicació de tot el poble i fins i tot dels pobles veïns. D’aquesta manera l’any 2005 s’afegeix a la trobada el poble de la Riera de Gaià i dos anys després el llogarret fortificat de Ferran, proper a Altafulla.

I ja sabeu la dita que diu “De mica en mica s’omple la pica” i fou així que la trobada de contacontes esdevingué tot un clàssic i un referent per a Torredembarra i els pobles del voltant. Tot i amb això, la nostra intenció era que el ressò mediàtic d’aquesta trobada hagués estat molt més gran i no hagués quedat reduït únicament a l’àmbit local. Malgrat tot, trobades com aquestes han estat l’artífex per a l’establiment de nous lligams professionals i personals amb narradors d’arreu del nostre país.

Enguany la 8a trobada no ha arribat a veure la llum. El canvi de color polític al consistori torrenc ha estat probablement el factor cabdal que ha influït a l’hora de deixar d’apostar per un acte com aquest compromès amb la llengua i la cultura de tots els Països Catalans. Però d’una cosa n’estic segura, es tornarà a fer en qualsevol altre poble o vila del nostre país que la vulgui acollir: a Sueca, a Palma, a Vic, a Perpinyà, a Mequinensa, a Andorra o a l’Alguer...