Es cou a l’ANIN

Contes amb l’AFANOC
Crònica del primer dilluns amb el PROJECTE ANIN -AFANOC

Per Mon Mas

Quan l'Anna Gabernet la repassada Mercè em va explicar el projecte d'ANIN amb l'Afanoc (associació de nens amb càncer) a l'hospital de la Vall d'Hebron, a mi se'm va posar la pell de gallina ( símptoma que el que m'expliquen o em proposen m'emociona o toca dins meu quelcom que em fa txam-txam). A més a més quan va afegir que tant en Blai com ella havien pensat en mi perquè formés part de l'equip de narradors/es de l'hospital, encara se'm va esborronar més la pell. I sense ni pensar-ho un moment, vaig acceptar.

El meu coneixement sobre el tema del càncer era gairebé nul. En tenia nocions, el que t'expliquen , el que sents, el que llegeixes... però no havia treballat mai amb un col·lectiu com aquest ni m'havia tocat de prop aquesta malaltia. Mireu, tot el que era desconeixement ara és un curs intensiu, per aprovar amb nota.

Anava a cegues, acompanyada per l'emoció i amb el mapa del metro per no perdre'm.... i allà m'esperava l'Anna, el primer dilluns d'hospital. Vaig començar a conèixer què feia AFANOC i als voluntaris i voluntàries que acompanyen les nenes i els nens tant a l'hospital com a casa seva i els ofereixen un somriure, un joc... treballen activitats destinades a amplir d'estímuls els nens i les nenes ingressats, i d'esperança als pares.

Vaig memoritzar els passadissos, escales i portes per arribar a la planta on el primer que et trobes és un Xukli, personatges creats per  Roser Capdevila, l'autora de "les tres bessones" i Dani Freixa, arquitecte. Aquests personatges m'explicava l'Anna, xuclen la malaltia dels infants i adolescents afectats de càncer, i també els mals rotllos dels familiars.

Em va explicar el projecte d'AFANOC, que ofereix serveis com el voluntariat, l’assistència psicològica, treballadora social,  sortides i colònies, sala multimèdia, biblioteca, neveres, taquilles, festes tradicionals, sales de pares, sala de jocs, tallers i pallassos. Aquí entrem nosaltres, a la sala de jocs, on cada dilluns hi ha programats contes, contes i més contes, i a les habitacions on la mainada que no pot sortir rep la nostra visita i el nostre conte. Us puc assegurar que estava absolutament "cagada" a mi tanta bata blanca em fa un xic de por.

Tot aquell primer dilluns vaig fer d'observadora, a familiaritzar-me amb l'espai amb el piiiiiiii de les bombes de quimio, a les entrades de les infermeres, al no vull i a l'ara no...  us puc assegurar que va ser una sobredosi d'informació i sensacions  que em va costar tota la setmana digerir.

Però tornava a ser dilluns i som-hi que no ha estat res i aquesta vegada tot em feia encara més por, però a poc a poc i bona lletra aprens i te'n pots sortir. I així ha estat... veus tant, sents tant.... que creixes, us ho asseguro. I ara som tres, en Blai , en JoseLuís  i jo i els dilluns som allà i segur que tots tres seguirem creixent.