La llista bull
Per Blai Senabre.
Imaginem que la Llista és una gran olla, no un d'aquests “Turbomix” moderns on tu sols fiques els ingredients i ell t'ho fa tot, no, em referisc a una olla, perol, caldera, tupina, calderona o marmita de les de tota la vida, de les grans, de metall, on van posant-se els ingredients i l'aigua, i l'aliment es cou a foc lent, a poc a poc, remenant de tant en tant, rectificant de sal, afegint herbes i condiments per donar-li gustet, un puntet de picant, un xorret de vi... Sí, m'agrada imaginar que la llista és la gran olla virtual de l'Anin on tots nosaltres anem aportant ingredients per a fer la “Sopa de pedres”.
Clar que quan hi ha massa gent que fica mà a l'olla, de vegades costa més d'encertar el punt, o mon passem de picant o fem curts de sal, però al final, rectificant, afegint o traient, se li troba el punt just que ens agrada. I és que ja ho diu la dita: “amb paciència i una canya tot s'apanya”. I parlant de dites, gràcies a una demanda de la Jordina Biosca, van circular unes quantes dites curioses i divertides dels pobles catalans.
I ja ficats en matèria, faré un repàs a lo més destacat que ha passat per la llista des de l'últim número. Ha hagut una miqueta de tot, bo i menys bo. Com que sóc positiu, començaré per lo bo:
Es va començar
a muntar la festa del X aniversari, es
van rebre idees i es va oferir gent per ajudar, i passada la festa, als que
no hi vam poder anar se’ns van fer les dents llargues llegint els comentaris
i veient les fotos. Fantàstic. També es van coordinar les anades
al “Riu de contes” de Sort
i a la “Festa dels lectors de Cavall Fort”
a Vic. Però no tot lo bo va ser “feina”, no, també
ens hem assabentat d'unes quantes curiositats algunes de les quals podrien
entrar dins l'apartat d'efemèrides, com és el cas d'una data
d'aniversari que diuen que va fer enrogir a l'homenatjada conforme
anava rebent les felicitacions.
Seguint amb les coses curioses, hem sabut que Met és un delinqüent d'urbanitat (ves a saber què cony és això) i que la Sessi, el nom de la qual ve de Sessi, té més noms, això sí, raros, però deu de ser algo familiar ja que a un ex seu li passava quelcom semblant. La Martha ens va regalar una reflexió estiuenca d'eixes que dius: xato, agafa una cerveseta ben freda, senta’t, llig i pensa, que l'escrit s'ho val. I parlant de llegir, tota la comunitat aninera va saber de certes dificultatsimancanceslectovisualdiòptriques d'en Xavi que gràcies a la ràpida i efectiva intervenció del doctor Alcoy van ser solucionades aplicant la tècnica juasjuas carlesalcoy v.2.0 lletraenormeversiógmail i negretav.3roigsang. Però tanquil, Xavi que no estàs sol, a la Sessi també li passa últimament. Esperem que això no s'encomane i vaja a més però per si de cas, aprofitarem el dia de l'assemblea, el 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, per fer-li una sentida pregària.
També hem sabut de coses gratificants com els premis a llibres publicats per Roser i companyia, i el premi Butaca 2008 atorgat a l'espectacle Ovni de Jordi Palet.

I com he
dit al començament, també han passat per la llista coses menys
bones, per un costat, la no celebració
enguany de la Mercè de Contes, va ser com si algú obrira
el foc a tope i l'olla començara a vessar i davant d'això el
ventall de reaccions va ser, com calia esperar en la condició humana,
diversa, ampla i variada, passant de l'histerisme i les manotades a tort i
a dret a la tranquil·litat assossegada del no passa res, quan una porta
es tanca una altra s'obre. Però aquesta vegada la porta no s'ha tancat
sinó que està entornada i segurament l'any que ve es tornarà
a obrir i correrà l'aire fresc. A més a més, aquesta
notícia va encetar un debat molt interessant al voltant de la professionalitat
dels narradors que seria interessant reprendre en algun moment. L'altra cosa
menys bona però altament preocupant ha sigut l'anul·lació
i ajornament de dues activitats de formació. Aquests fets han
passat quasi desapercebuts per la llista, amb poques reaccions i comentaris,
però pensant-ho bé crec que és millor aixina ja que si
els de l'informe “PRISA” s'assabenten de la nostra falta d'interès
per les activitats formatives, Catalunya encara baixarà més
en la classificació.
Potser se’m queda alguna cosa al tinter però el que està
clar, i supose que ningú ho dubtarà, és que la llista
de l'Anin bull i des d'ací us animem per a què seguim afegint-li
ingredients i fent-la bullir per aconseguir moltes més “Sopes
de pedra” que ens alimentaran i nodriran en aquests temps de “crisi”.